Quan Donald Trump va carregar-se una lliga
BarcelonaAinicis dels anys 80 Donald Trump sopava gairebé cada setmana amb boxejadors. Els seus casinos d’Atlantic City rivalitzaven amb els de Las Vegas per acollir els grans combats i Don King, el gran promotor del món de la boxa, va esdevenir un dels seus grans socis. D’aquella època en queda el bon record de Trump de figures destacades de la boxa de color, com Mike Tyson o Muhammad Ali. Quan Ali va morir al juny Trump va ser invitat al funeral, però va declinar anar-hi i va enviar el seu condol per correu.
La boxa va reportar beneficis a Trump i es va convertir gairebé en l’única bona experiència del candidat a la presidència dins d’un món, el dels esports, on ha sumat més derrotes que encerts. Si la tradició familiar era anar a veure els New York Yankees de beisbol, amb el pas dels anys Trump va entendre que l’esport era una eina per consolidar la seva posició. Ja a finals dels anys 70va començar a aproximar-se als dos equips de beisbol de la ciutat, els Yankees i els Mets, per veure si els podia comprar. No en va tenir mai l’oportunitat, així que el 1983 va decidir apostar pel futbol americà.
Aquell any acabava d’inaugurar la Torre Trump a la Cinquena Avinguda i amb 37 anys ja era tot ambició. En veure que no podia comprar els Giants, l’equip de la NFL local, va fer-se amb els Generals de Nova Jersei, un equip de la segona lliga professional de futbol americà, la USFL. Llavors existien dues lligues professionals d’aquest esport que intentaven no competir, ja que no coincidien en el calendari. Els Generals eren un equip fluix, però Trump va gastar-se una morterada de diners i els va dotar d’un bon equip. La USFL es jugava durant la primavera, i la NFL, durant la tardor. Així compartien estadis. Gràcies a Trump, una nova cadena, la ESPN, feia els partits per televisió. Es va gastar molts diners i va portar jugadors de la NFL als Generals i va organitzar espectacles com demanar al boxejador George Foreman que s’encarregués de casar espectadors sobre la gespa al descans de partits on la gran innovació era la repetició de jugades a les pantalles gegants. Amb Trump, la lliga va millorar audiències i va atraure nous patrocinadors, però l’ambició de l’empresari no en tenia prou. El 1984 va decidir que la USFL havia de canviar el calendari i competir amb la NFL. “Si Déu hagués volgut futbol americà durant la primavera, no hauria creat el beisbol”, va dir, en referència al fet que el beisbol es juga durant la primavera i l’estiu, normalment.
Els altres propietaris de clubs s’hi van ficar, però Trump es va sortir amb la seva. De fet, els seus advocats van denunciar la NFL per tenir clàusules que impedien a les televisions comprar els drets de la USFL i va guanyar el cas. Però el canvi de dates va ser un fracàs, en part perquè el jurat que va donar la raó a la USFL no els va donar els diners que creien que guanyarien com a víctimes de les pràctiques de la NFL. El 1986 la lliga es va suspendre i tots els equips havien perdut diners. Trump, però, va deixar un llegat de novetats per a la NFL en la forma de produir televisivament l’espectacle que encara dura. Tot i això, no va comprar mai més cap club, i es va centrar a fer camps de golf i en la boxa.
