Dos més dos no són quatre

La setmana passada, l’economista Oriol Amat va llençar un avís als micròfons del Què t’hi jugues! de la SER. El futbol està vivint una nova bombolla, en què els clubs s’estan endeutant per sobre de les seves possibilitats. Segons Amat els clubs camuflen aquest endeutament a través d’“operacions d’enginyeria financera” que l’únic que fan és tirar la pilota endavant: es quadren els números d’una temporada a canvi de fer més complicat l’exercici posterior. Fins que sigui insostenible. Amat va ser qui el 2014, en el judici de l’acció de responsabilitat contra Laporta, va assegurar que en comptabilitat tot és possible. “Quan es pregunta a un comptable quant és dos més dos, ell preguntarà: «Vostè quant vol que sigui?»”. Aquella frase ha guanyat força des de llavors i ajuda a explicar una indústria que en l’última dècada ha viscut una transformació radical i que, en el cas del Barça, ha fet que en només cinc anys els ingressos s’hagin duplicat. També les despeses.El toc d’atenció d’Amat el comparteixen la majoria d’experts consultats. Gent que coneix molt bé la realitat econòmica del Barça. Per molt que creixin els ingressos per televisió i els controls financers siguin més rigorosos, s’està estirant més el braç que la màniga. Últimament, al Camp Nou ens hem acostumat a veure aquesta enginyeria. El cas més paradigmàtic, l’intercanvi Neto-Cillessen, però també l’operació amb el Juventus per Alejandro Marqués. En els últims tres anys s’han tancat els exercicis econòmics pels pèls, amb beneficis mínims aconseguits per vendes de jugadors (de Neymar a Yerry Mina) i comptabilitzant els traspassos de futbolistes com a ingressos ordinaris malgrat sempre s’havien comptat com a extraordinaris. Tot i això, la capacitat econòmica del Barça, amb uns ingressos pròxims als 1.000 milions, posen els blaugranes en una situació millor que molts altres.Al Camp Nou asseguren que tenen fonts d’ingressos sense explotar –posen d’exemple el futur Espai Barça o el negoci digital i que els abonaments als socis no s’han tocat– que demostren la robustesa de l’entitat i remarquen que les limitacions que es va autoimposar aquesta junta –el famós article 67 dels estatuts– no permet que una directiva posi en perill el futur del club. “El futbol segueix creixent i abans que el Barça caurien la resta”, sentencien.Al futbol, voraç i sense memòria, tots plegats acostumem a posar llums curts i viure el present. L’ara i aquí –que dirien Llach i Carabén– s’ho empassa tot i ens impedeix massa sovint mirar més enllà. L’endemà pràcticament no existeix, tot i que caldria aixecar la mirada per evitar que la bombolla, si existeix, ens peti als morros sense que ni tan sols l’haguem vist arribar.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Dos més dos no són quatre

El + vist

Grifols assaja un nou medicament que proporcionaria immunitat immediata contra el...

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

El doblatge d''Altsasu' indigna els professionals del sector

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

Un ex mosso d'esquadra que ara és advocat, al darrere del recurs contra...

Les equipacions històriques del Barça des de la seva fundació

Altres investidures que van fer història

"El TSJC suspèn l'estratègia electoral del secessionisme", portada de l''Abc'

La Vall de Boí millora el sistema d'emmagatzematge de sal

Ses coses no són fàcils per ningú dins d'aquest iglú

Madrid, la ciutat d'Europa amb més morts pel fum dels cotxes, i Barcelona la sisena