Eibar i Girona: dos col·lectius allunyats de les individualitats

GironaLa història està plena d’exemples d’equips amb pressupostos quilomètricament allunyats de les riqueses dels grans que competeixen contra ells mirant-los als ulls. L’Eibar i el Girona protagonitzen dos dels últims casos més insòlits del futbol estatal. Separats per dues posicions i 2 punts –el Girona és setè amb 23 i l’Eibar novè amb 21-, lluiten sota la protecció d’uns recursos optimitzats i estratègicament repartits. La bona gestió dels seus mandataris i la confecció de plantilles equilibrades per part de les direccions esportives són dos dels actius que serveixen per entendre el perquè de l’èxit de dos models rics en il·lusió. Aquest dijous, a Ipurua (19.30 h, BeIN LaLiga) es veuen les cares en el seu moment més gloriós. Mentre els guipuscoans encadenen la seva quarta temporada consecutiva a l’elit, els gironins han iniciat amb força el seu camí. Tots dos, allunyats de possibles absències individuals que penalitzin la força del col·lectiu, s’han de reinventar constantment. Han d’esprémer tot el potencial dels futbolistes de què disposen i relativitzar qualsevol problema. El conjunt de Mendilibar ha pal·liat les xifres anotadores de Pedro León –inactiu a causa d'una lesió de gravetat-, Sergi Enrich –suma dos gols, allunyat dels 11 que va signar el curs passat- o Adrián –ara al Màlaga- amb el talent de jugadors com Joan Jordán, Iván Alejo –una contractura en el quàdriceps l’impedirà participar en l'encontre- i l’experimentat Charles.

D'altra banda, els homes de Pablo Machín, malgrat que les xifres golejadores de Stuani siguin un món a part, han trobat els recursos en el fons d’armari com a solució als seus maldecaps. De fet, de l’onze que va meravellar en les primeres jornades, diumenge només repetien 5 futbolistes (Maffeo, Àlex Granell, Borja García, Portu i Stuani). I en els últims dos partits, la sacsejada a l’eix defensiu ha sigut extrema per la baixes d’Alcalá, Bernardo i Muniesa, i han participat Ramalho, Juanpe i Timor en els dos triomfs consecutius, amb l’afegit que s'han encadenat dues porteries a zero. “Fins a aquest moment ens hem sobreposat a totes les dificultats que han sorgit; som un bloc on el més important és el col·lectiu. Quan un jugador entrena bé pot competir al màxim nivell malgrat que no hagi gaudit de gaire participació. Això fa que l’equip no es ressenti”, assegura el tècnic d’un Girona en estat de gràcia, després de sumar 5 victòries, 2 empats i només 1 derrota en les últimes 8 jornades. Lluny de Montilivi, els registres s’accentuen: 12 punts i 6 partits consecutius sense perdre l’han convertit en el millor nouvingut a domicili dels últims 25 anys. “Hem de fer valer l’estat de forma amb què arribem; tenim il·lusió per continuar amb aquests números fora de casa. L’Eibar passa per una gran dinàmica i serà un partit molt complicat. És un dels exemples on emmirallar-nos a l’hora de no llançar les campanes al vol. En la seva primera temporada a l’elit van realitzar una gran primera volta però no van baixar pel descens administratiu de l’Elx. Som ambiciosos i em sembla perfecte que l’afició somiï sempre que sigui conscient que la temporada és llarga i el veritable objectiu és la salvació”.

Granell i Pere Pons són baixa

Els blanc-i-vermells viatgen a Ipurua amb l’absència de la seva parella de mig centres gironins: Àlex Granell, sancionat, i Pere Pons, que no ha superat les molèsties musculars patides la setmana passada. David Timor i Aleix García, presumiblement, ocuparan les places vacants d’un onze en el qual també s’espera la presència de Bernardo. Per primer cop, Eloi Amagat entra en una convocatòria. “És obvi que perdem potencial; no podem disposar de dos dels jugadors que considero que estan en millor forma per competir. Ens deixa una mica coixos però em quedo amb el costat positiu: altres futbolistes tindran la possibilitat de donar un pas endavant”, reconeix el tècnic.

L’Eibar, amb 4 victòries i 1 empat en els últims 5 partits, viu el millor moment des del seu aterratge a Primera. Mendilibar, que suma el nom d’Iván Alejo a les conegudes baixes de Juncà, Ramis i Pedro León, no vol sentir a parlar de possibles relaxacions. “Tenim prohibit adormir-nos, hem de pensar que no hem aconseguit res. És important acabar l’any puntuant davant un equip que sap en tot moment el que ha de fer. Machín té molta culpa dels èxits del Girona”, explica l'entrenador basc, hores abans d’un partit que, acabi com acabi, no tacarà la felicitat de dos conjunts humils que s’han fet respectar gràcies a la seva impecable manera de fer les coses.