Elogi de la valentia
Sabem poca cosa del moment en què Messi i Neymar van imaginar el penal que diumenge va fer la volta al món. Del que podem estar segurs és que ho van parir sense cap tipus de complexos, basant-se en el seu talent i en la seva manera de divertir-se a través del futbol. Van ser atrevits i en cap moment van tenir en compte que algú filtraria l’obra d’art que pretenien perpetrar, assumint un risc altíssim, com una falta de respecte. Imaginem que en ple disseny de l’estratègia per emular Cruyff els va venir al cap l’amenaça de la polseguera mediàtica que podria generar. És evident que no els va aturar. Han sigut valents.
El professor Pep Segura, responsable esportiu del futbol formatiu professional, ha girat com un mitjó el Barça B. El Titanic estava avançant ràpidament cap a l’iceberg del descens i calia optar per mantenir la mateixa orquestra tocant o canviar de músics. El club ha pres decisions controvertides però valentes. Han marxat jugadors amb molts anys a l’equip i amb ADN Barça, i han aterrat reforços que no tenen cap opció d’arribar al primer equip però que serveixen per salvar la categoria en un moment crític. L’hemorràgia s’ha aturat i s’ha guanyat temps per dissenyar amb calma la pròxima temporada i la reconversió imprescindible del planter.
Un últim exemple de valentia. La temporada passada Dani Alves amenaçava roda de premsa sí, roda de premsa també amb les set plagues d’Egipte si el Barça no el renovava amb les condicions que ell exigia. Vam sentir Alves parlar del patiment dels seus fills en l’escenari en què el Barça no volia la seva continuïtat. Tot molt dramàtic. Si fem memòria, estem davant d’una d’aquelles excepcionals situacions en què al Barça no li han tremolat les cames. A l’ultimíssim moment, el brasiler va descobrir el farol i va acceptar les condicions inicials, just quan Aleix Vidal ja venia cap a Catalunya per fer la presentació oficial.
El futur immediat està ple de reptes clau per al Barça. La renovació de Neymar; les millores de contracte dels millors jugadors del món per vacunar-se de (suposats) cants de sirena de Madrid, Manchester o París, i la gestió del patrocini de la samarreta i de l’estadi. Hi ha moltes maneres d’afrontar el repte però n’hi ha una que s’ha comprovat efectiva. La valentia de Messi-Neymar-Suárez, la de Pep Segura o la dels responsables de la gestió Alves o el tradicional tremolor de cames. Aquest és el dilema.
