GIRONA FC

Eloi Amagat: “Sento el Girona més que mai”

El capità posa fi a la seva trajectòria amb el club gironí

Acompanyat de familiars, amics i tota la plantilla, Eloi Amagat ha comunicat entre llàgrimes que al final de la temporada finalitzarà el seu lligam amb el Girona, iniciat el 2004. “Els que em coneixen saben que m'estimo més dir les coses tal com les sento, sense meditar-les gaire. És un dia trist, tot i el reconeixement. És dur, em costa exterioritzar els sentiments davant de la gent. És la confirmació que no tornaré a portar mai més aquesta samarreta. El camí no ha sigut fàcil. Cada vegada que marxava, no era decisió meva. Sempre m’he proposat tornar”, ha explicat el 10 gironí.

Supervivent a Tercera, Segona B, Segona A i Primera, l'Eloi és el viu exemple de la fidelitat a uns colors. “La perseverança ha sigut clau, encara no hem vist el sostre del Girona. Fa cinc anys era impensable creure que estaríem en una situació com la d’avui”, ha assegurat abans de parlar sobre com ha viscut l’aterratge a l’elit. “És la temporada més dura de la meva carrera, però també ha sigut la millor per al meu club. Veure els partits des de la tribuna m’ha fet sentir més que mai aquest club, em formaré per intentar tornar-hi. He sigut fidel, sense cap relliscada ni temptació. He anteposat el benefici del club abans que el meu; el bon ambient i els èxits del Girona han sigut el més important. Normalment, aquesta manera de ser no et dona bons contractes, però et fa gaudir d’altres detalls, com el missatge d’estima que m’ha enviat el Felipe Sanchón aquest matí”.

El capità gironí només ha jugat sis minuts d’un curs on ha viscut la transformació de l’entitat des de la barrera. “Vull mencionar el Sergi Raset per haver-me portat aquí, i el Rubi, que em va fer debutar a Segona A amb la sort de poder gaudir dels millors anys de vida del Girona. No soc millor que altres, ni especial. Espero que em recordeu com un gironí de Girona que ha defensat el club tan bé com ha pogut”, ha recordat. I el futur? “Necessito recuperar la il·lusió per competir. Havent viscut una temporada com la que he viscut, corres el risc d’avorrir aquest esport, però tinc molta passió. Vivim en un món on les estadístiques són molt importants i veurem què passa”.

Montilivi l’acomiadarà dissabte contra el València (18.30 h, BeIN LaLiga), tot i que unes molèsties mantenen la incògnita sobre si podrà jugar. “Tinc el turmell inflat perquè em vaig fer un esquinç, no crec que una més em mati després de tots els cops que m’he punxat”.

“Ha sigut, és i serà el Girona”

L’acte ha començat amb les paraules d’agraïment del president Delfí Geli. “Volem que l’afició li faci un reconeixement. És el nostre capità i un referent al vestidor. Per als gironins és un orgull que hi hagi jugadors de la casa que hagin viscut tants èxits a Montilivi. Recordo que vaig tenir la sort de coincidir amb ell al vestidor, eren altres temps. Avui tot ha canviat. Li desitgem el millor en l’àmbit esportiu i personal, l’Eloi ha sigut, és i serà el Girona”, ha valorat, abans de la dedicatòria de Quique Cárcel: “Gràcies per tot el que m’has donat. Recordo que quan vaig arribar el Pablo em va dir que s’havia de renovar l’Eloi tant sí com no. Estàvem en un moment institucional complicat i parlar amb ell em va fer entendre què significa per al Girona. És molt sensible i té molta personalitat. Sense recursos i sense pagar, m’amagava quan em venia a buscar perquè no sabia què dir-li. Amb Granell i Pere Pons, el mig del camp era brutal. Ha jugat amb el cor i aquest és un moment difícil. Només li podem agrair tot el que ha fet. Esperem que sigui un 'fins després'”, ha finalitzat.

Més continguts de