ESPANYOL

Empat èpic que demostra que hi ha vida més enllà de De Tomás (2-2)

L’Espanyol, amb deu homes, salva un punt de resistència al Sánchez Pizjuán

Sense l’home gol Raúl de Tomás. Ni el garant de l’equilibri al mig, David López. Ni tampoc amb el lateral esquerre titular Dídac Vilà. Contra tot un Sevilla que persegueix les zones Champions. Contra tot un Sánchez Pizjuán ple de tensió ambiental. I contra un arbitratge polèmic, fins i tot amb l’ajuda del VAR, que perdona una expulsió força clara a Sergi Gómez. En un partit que comença perdent i que acaba disputant amb un home menys. Amb molt en contra i poc a favor, contra tot pronòstic, l’Espanyol ha esgarrapat aquest dissabte un punt valuosíssim (2-2) en un partit de màxima complicació que referma l’esperança blanc-i-blava. Hi ha vida més enllà de De Tomás. I tant si n’hi ha. Ho demanava Abelardo abans de conèixer l’absència del punta i ho ha confirmat la seva plantilla només 24 hores després. Els espanyolistes han sobreviscut en un partit de màxima intensitat que podrien haver guanyat, però també perdut. "No teníem més remei que s'encarregués un altre de fer els gols. Des que he arribat, hem encaixat en gairebé tots els partits, però també hem marcat en tots", ha apuntat Abelardo, que marxa "content" per haver sumat un punt que els dona "molta moral". 

A falta de tres titulars, al Sánchez Pizjuán hi ha destacat el col·lectiu. Una suma d'esforços grupals coordinats. Començant per un Diego López que ha evitat la derrota amb quatre intervencions, una d'especialment brillant, una estirada a l’escaire per evitar el 3-2 de Jesús Navas pocs instants després del 2-2. Seguint per la defensa, que ha sobreviscut a l’empenta inicial i final d’un Sevilla que s’ha bolcat especialment en el tram final, quan amb un home més ha buscat evitar la victòria a la desesperada acumulant efectius. Menció especial per dos homes de banda, Embarba i Wu Lei, que han aportat molt més que els dos gols blanc-i-blaus. En un partit en què els laterals espanyolistes estaven exposats al poderós joc per banda dels sevillistes, els dos extrems s’han arremangat per ajudar a restar perill i, de pas, comprometre amb accions de perill en camp rival. El seu desgast i sacrifici, juntament amb el d’homes com Darder o Calleri, dos soldats a les ordres d’Abelardo, ha estat clau per incomodar el Sevilla amb una pressió elevada que ha durat fins que les cames han aguantat. 

Els andalusos, tensionats durant tot el partit per la pressió d’un Sánchez Pizjuán que els exigeix recuperar d’immediat les primeres quatre posicions, s’han avançat gràcies al talent individual dels seus dos atacants, Suso i Ocampos, que han fabricat bona part del perill local. El primer, de fet, també ha estat qui ha anotat l’empat a falta de deu minuts i ha liderat bona part dels atacs sevillistes. L’Espanyol, que ja no és aquell equip atemorit que s’arrossegava contra qualsevol rival, ha resistit dempeus i ha estat capaç de remuntar. Embarba, que s’ha estrenat com a golejador blanc-i-blau, i Wu Lei han recordat que De Tomás no és l’únic que sap on és la porteria. L’expulsió de Víctor Sánchez ha condicionat un tram final en el qual l’Espanyol ha resistit amb heroïcitat.