LA BARRERA DELS 100 PUNTS, UN OBJECTIU Crònica
Esports 07/02/2011

Encara que sembli estrany, queden rècords per batre

Toni Padilla
3 min
Guardiola, Santpedor

BarcelonaJosep Guardiola admetia després de derrotar l'Atlètic que ara mateix és difícil valorar tot el que està fent aquest equip. Però no podia negar que el Barça ja forma part de la història. Amant d'aquest esport, i respectuós amb tots els que han fet gran el futbol, a Guardiola li feia especial il·lusió poder arribar als 16 triomfs consecutius en Lliga per superar la marca del Madrid de la temporada 1960/61. "Quan el primer any el Getafe ens va tallar la ratxa d'onze victòries consecutives vaig pensar que mai més ho tornaríem a fer, això", admetia el de Santpedor. Doncs bé, ja són 16 triomfs consecutius en Lliga, fita mai vista en aquesta competició.

Però que sí que s'ha vist a altres llocs. En ser preguntat sobre com podia afectar els jugadors tenir cada setmana dos partits -gairebé tots estan convocats per jugar amistosos amb les seves seleccions aquest dimecres-, Guardiola va admetre que l'equip ja s'ha acostumat a aquest ritme i que el que toca ara és tornar bé dels partits internacionals per afrontar el partit de dissabte que ve a Gijón i intentar arribar "als 17 triomfs consecutius de l'Inter de Mancini".

El rècord de l'Inter

Guardiola, doncs, ja té un nou repte entre cella i cella. El tècnic de Santpedor sap que mai et pots donar per satisfet, que en el futbol no hi ha un destí final. Sempre es camina, sempre es persegueix un objectiu, i quan l'assoleixes, sempre en trobés de nous. Després de superar la marca de 15 victòries consecutives del Madrid entrenat per Miguel Muñoz a la Lliga el 1961, ara l'objectiu és superar la marca de 17 triomfs consecutius de l'Inter de Roberto Mancini. La temporada 2006/07 els interistes van quedar-se a dos partits de sumar tota una volta guanyant tots els partits.

Un empat davant de l'Udinese va deixar el seu rècord en 17 victòries consecutives -l'anterior rècord eren els 11 partits seguits guanyant de la Roma d'Spalletti la temporada 2005/06-, però aquesta marca suposa la millor ratxa en la història de les grans lligues europees. Cal dir que el rècord va arribar justament aquella temporada en què la Juventus era a Segona Divisió per decisió judicial i el Milan havia patit una forta sanció de punts.

A Gijón, el Barça pot arribar a igualar aquesta marca. I si se sumen tres triomfs més, davant de l'Sporting, l'Athletic i el Mallorca, s'haurà arribat a tota una volta sencera guanyant-ho absolutament tot en Lliga. Un fet que semblaria utòpic si parléssim d'altres clubs, però que el Barça té ben a prop. De fet, quan el Madrid de Di Stefano va guanyar 15 partits consecutius el 1961, es va estar tota una volta fent-ho, ja que llavors la Primera Divisió estava formada per 30 equips.

Perquè de rècords, sempre n'hi ha, per batre. Aquest Barça de mica en mica va esborrant tots els rècords d'un Madrid que ara mateix viu a l'ombra dels blaugranes, però que veu com aquest fantàstic equip també entra al llibre on està escrita la història del club blanc i hi escriu a sobre amb tinta blaugrana. Si el Reial Madrid del 1961 ja no té el rècord, ara un dels pròxims objectius pot ser el rècord de gols a Primera Divisió en una temporada. Fins ara, aquesta marca són els 107 gols de la temporada 1989/90 del Madrid de Butragueño i Hugo Sánchez. Amb 70 gols marcats després de 22 jornades, el Barça té una mitjana de 3,18 gols; si segueix així, arribaria als 120 gols.

Arribar a 120 gols, a 100 punts i a tota una volta guanyant tots els partits per establir un nou rècord europeu. Sí, de rècords per batre sempre n'hi ha. I per sort, hi ha equip per poder seguir fent-ho.

stats