FUTBOL

L’Espanya de Moreno funciona lluny del Camp Nou

El tècnic de l’Hospitalet guanya les Illes Fèroe (4-0) amb la seva proposta de toc sense jugadors del Barça

Robert Moreno tenia molts fronts oberts quan va assumir el càrrec de seleccionador d’Espanya. El tècnic de l’Hospitalet de Llobregat havia de guanyar-se els galons de primer entrenador i la seva trajectòria a l’elit com a responsable de scouting li servia només a mitges. La banqueta de l’equip estatal té una exigència especial. Que hi hagi un consens mediàtic al seu voltant és una anomalia. Moreno estarà sota el focus amb qualsevol gest. La feina de l’exempleat del Barça havia de construir-se de portes endins. El projecte futbolístic travessa un pic negatiu que s’està allargant.

El desgast ha sigut continu des de la versió que va endur-se dues Eurocopes i un Mundial de forma consecutiva. No se li demana que repeteixin el triplet, senzillament ha de poder mostrar competitivitat. Moreno ha construït el seu projecte sobre els fonaments de la breu etapa de Luis Enrique. L’asturià va treballar amb perspectiva, sense la pressió d’ultimar la preparació per a la pròxima Eurocopa. Ara calia prendre decisions i definir l’estil, era la prioritat per davant de la llista dels noms, les suposades injustícies i les oportunitats a jugadors que encara no són estrelles consolidades de la Primera Divisió. Això va amb el càrrec.

La Federació va creure que Robert Moreno era l’home per aconseguir la millor versió d’Espanya, l’actual, amb els seus ets i uts. El català està demostrant que té personalitat per atrevir-se a defensar una proposta pròpia. De moment no li ha anat malament. La victòria d’ahir contra les Illes Feroe a Gijón (4-0), amb doblets de Rodrigo i Paco Alcácer, el classifica virtualment per al torneig continental de l’estiu, amb un bagatge de sis triomfs en sis partits. No seguirà la recepta de l’interí Fernando Hierro al Mundial de Rússia del 2018, ajuntant onze noms per fer un equip titular que anava canviant segons estadístiques o peticions populars. El nou seleccionador comença a deixar la seva empremta des de la pilota. Vol jugar a combinar, amb més control que Luis Enrique i més vertical que el motlle Pep Guardiola.

És un punt interessant que recupera la idea a mig dissenyar d’introduir l’ADN Barça en el context del futbol modern. Els estatals tornen a utilitzar recursos que recorden el joc que se li demana a Ernesto Valverde. Moreno intenta rejovenir l’Espanya de David Villa, Andrés Iniesta i Xavi Hernández, la de la representació massiva d’internacionals que juguen setmanalment al Camp Nou. Irònicament, la columna vertebral del futur estatal sembla que no passarà, de moment, pels colors blaugranes.

Sergio Busquets és l’únic jugador del Barça de mig camp endavant en els plans del seleccionador. Ell o Rodrigo, deixeble de Guardiola al Manchester City, seran el toc d’equilibri de l’equip. Els acompanyaran jugadors que se senten còmodes controlant, com Parejo, Thiago, Fabián Ruiz, Saúl Ñíguez, Canales o Isco. No són grans cromos, com anys enrere, però tenen unes característiques molt marcades. Sembla que Koke Resurrección, pilar de l’Atlètic de Madrid del Cholo Simeone tindrà poc pes amb Espanya perquè se sent més còmode en la contenció que en la creació.

La formació blaugrana

Si aquest és el filtre, el càsting serà breu. Moreno també ha traslladat el seu ideari a la línia atacant. Busca polivalència, gol amb criteri. L’equip va recuperar contra Romania l’atac amb un interior fent de fals extrem. Ceballos va fer d’Iniesta, amb èxit, sumant una última passada quan les accions s’apropen al balcó de l’àrea rival. El milanista Suso ahir va heretar aquest rol i va recordar David Silva quan partia de la banda i conduïa fins al centre. Jordi Alba és innegociable a la defensa.

La indefinició de Sergi Roberto com a jugador d’elit, entre el lateral, la zona de creació i la davantera quan hi ha lesions, podria deixar-lo fora de la dinàmica de les convocatòries. Que el de Reus sigui l’única opció viable de veure un interior del Barça a l’Eurocopa és simptomàtic. El conjunt barceloní s’anirà quedant sense protagonisme en les jornades internacionals dels estatals si no canvia alguna cosa en la seva estratègia de formació. Cap jugador de la casa va formar part de l’Espanya sub-21 que va conquerir mesos enrere el títol d’Europa.

Carles Aleñá, Riqui Puig i les altres perles que encara reté l’entitat tindran la seva oportunitat a l’absoluta si sumen minuts sobre la gespa amb el primer equip. De moment sembla complicat, perquè la seva participació és irregular. Tenir talent no els assegura res. El futbol professional, la competició, els posarà realment a prova, més enllà de ser uns privilegiats en la lectura del joc. Sembla complicat que a curt termini apareguin centrals, laterals, porters o davanters a La Masia que puguin lluitar per un dorsal amb Espanya. La planificació de fitxatges i l’acumulació de grans salaris fa complicat el marge perquè els joves es foguegin al Barça.

Més continguts de