L'Espanyol es resisteix a donar per perdut el seu somni contra l'Alabès (1-0)

Cornellà de LlobregatCornellà es resisteix a renunciar al seu somni. Contra l'Alabès hi havia en joc agafar avantatge davant d'un rival directe i seguir de prop la lluita per la setena plaça, i l'Espanyol no ha fallat. En un partit força complet en què ha posat intensitat, futbol i molta gana, Piatti ha firmat a la segona part un triomf que regenera la confiança d'un conjunt que ja suma quatre victòries seguides a casa. No passava des de principis del 2013.

L'Espanyol ha sortit decidit a agradar a la seva gent. Malgrat l'ordre defensiu de l'Alabès, el conjunt blanc-i-blau s'ha anat fent seva la pilota gràcies a la participació d'un Jurado que, aquest cop des de la dreta, ha estat més actiu que mai. L'andalús volia la pilota, i ha canalitzat el joc d'un Espanyol que es trobava còmode creuant la línia divisòria i acostant-se a l'àrea de l'Alabès. La defensa de tres centrals dels vitorians dificultava la major part d'atacs, però els homes de Quique Sánchez Flores han anat trobant alguns forats per fer mal. Moreno, Roca, Aarón i Jurado ho han intentat amb diferents remats, però la majoria es perdien sense trobar porteria. L'Espanyol, però, se sentia còmode, amb confiança per intentar-ho sense haver de patir més del compte, ja que els de Pellegrino, que es desplegaven per bandes, han limitat els seus atacs en centrades que no han sabut mai ferir els locals. Diego López, de fet, ha tingut més feina desempallegant-se de les disputes sense pilota amb Deyverson que no pas havent de refusar remats.

L'Espanyol madurava el partit, gràcies en part al degoteig d'ocasions i a la tranquil·litat defensiva que ha recuperat. Hi ha ajudat el retorn de peces clau com Moreno, molt més que un enllaç entre les línies d'atac, la reubicació de Piatti a la seva banda natural, l'esquerra, i el retorn d'homes com Aarón o l'esmentat Jurado, que van descansar a Bilbao. El gol local semblava qüestió de minuts. Uns cops per excés de precaucions i uns altres per falta de precisió en el remat, l'Espanyol no acabava de trobar un gol que buscava i mereixia. Moreno, al començament de la represa, el va tenir molt a prop amb una rematada dins de l'àrea que, incomprensiblement, no va saber rematar entre pals. Instants després, seria Piatti qui aquest cop sí que culminaria amb èxit una falta ben despenjada per David López.

El gol ha reactivat els ànims de Cornellà, que segons després ha celebrat com si d'una nova diana es tractés el retorn a la gespa de Baptistão, que gairebé quatre mesos després ha recuperat el somriure i ha pogut fer el que més li agrada. L'Espanyol l'ha trobat a faltar. Un Espanyol a qui la qualitat del brasiler pot anar com l'anell al dit de cara a aquest tram final. El primer que ha fet tot just entrar al camp, de fet, ha sigut posar a prova els guants de Pacheco amb un xut centrat. Tota una declaració d'intencions d'un Baptistão sorprenentment fresc que ha tingut a tocar el segon en una carrera en què, una altra vegada davant Pacheco, ha topat amb el porter extremeny. El somriure del brasiler és el d'un Espanyol que segueix dins de la lluita europea.