El Girona roba el protagonisme del derbi a un Espanyol desanimat

Cornellà de LlobregatEl nou derbi català va servir per reforçar la idea d’un Girona que va convertir-se en protagonista involuntari de la que, segurament, serà recordada com la desfeta més xiulada de l’Espanyol en l’era Chen Yansheng (0-1). En una nit on el propietari xinès era a la llotja, el seu equip va mostrar una imatge decebedora, sempre a remolc d’un Girona molt superior que va deixar sense arguments un Espanyol deprimit que segueix enfonsant-se en la classificació, més a prop del descens que d’Europa. La xiulada final, posterior a càntics crítics amb Quique Sánchez Flores, el futur del qual és cada cop més incert, els jugadors, i, fins i tot, la directiva, van resumir a la perfecció el desencís d’una afició que comença a perdre la paciència. Ja no amb els resultats, sinó amb el que veu al camp.

Com era d’esperar, no hi va haver revolució en cap de les dues banquetes. Quique Sánchez Flores només va intercanviar Jurado i Piatti de bandes, un canvi més pensat per controlar les pujades dels carrilers gironins que no pas per aportar profunditat al seu equip. Pablo Machín, per la seva banda, va apostar per Mojica en el lloc d’Aday, un canvi que no li va sortir malament, al preparador sorià, ja que el lateral colombià va controlar amb solvència les curses d’un Piatti novament desentonat.

Amb Maffeo encoratjat, Aarón es va topar amb un corcó que li va impedir desplegar-se i arribar amb freqüència en atac. I sense velocitat per bandes, l’Espanyol va perdre un dels seus principals arguments: la capacitat per sorprendre. Els blanc-i-blaus només van trobar una via per irrompre amb perill a la porteria de Bounou, les jugades a pilota aturada. A través de córners i falta van arribar els principals intents, com un remat de cap centrat de David López o un amb la bota dreta de Moreno, que incomprensiblement va enviar als núvols. Minuts després, el davanter perpetuenc va representar a la perfecció la manca de confiança dels atacants periquitos en desaprofitar dues clares arribades. En totes dues ocasions, una en cada part, va adormir-se per retallar en excés quan podia afusellar Bounou, i va desaprofitar l’avantatge que tenia respecte als defenses gironins.

I de la timidesa de l’Espanyol a la contundència del Girona, que va endur-se la lluita en ambdues àrees. Machín va guanyar la pissarra tàctica generant superioritats en diferents zones d’influència. D’entrada, a l’eix central: els tres centrals van anul·lar un Baptistao desaparegut, i van obligar Moreno a endarrerir massa la seva posició. Pels carrils, Maffeo i Mojica van guanyar la partida als laterals i extrems periquitos. Finalment, també al mig del camp la pugna va ser per als gironins. I qui s’imposa en tres batalles tan importants ho té tot a favor per guanyar la guerra.

Timor fa emmudir Cornellà

Especialment clau va ser l’alta pressió que va instal·lar en camp rival Machín, que va disposar els seus tres atacants, Stuani, Portu i Borja García, com els seus principals defenses. Darrere d’ells, Granell i Pons van sumar-se en una pressió tant efectiva que va deixar sense idees l’Espanyol, que no sabia com superar la meitat de camp. La successió de pèrdues dels locals va arribar a desencadenar un seguit de xiulets entre el públic local, descontent amb el cúmul d’errades. L’Espanyol, senzillament, no trobava el camí per desfer la teranyina. I quan ho feia, el Girona es recomposava ràpid refent un entramat defensiu on ningú negocia l’esforç.

Les ràpides recuperacions dels gironins van permetre als homes de Machín tenir un cert control del partit i, de pas, gaudir d’un major nombre d’ocasions. La connexió Granell-Ramalho va ser la primera a posar la por al cos a Cornellà amb una centrada mesurada que el defensa va rematar lleugerament desviat. El segon a intentar-ho va ser Borja García, que va provar els reflexos de Pau amb una canonada que el porter gironí va refusar amb una sensacional estirada. El mateix Borja ho provaria poc després amb el cap, però va tornar a topar amb un Pau ben col·locat que, si no s’havia reivindicat prou aquest curs, va revaloritzar-se encara més en tapar una nova fuetada des de fora de l’àrea, aquest cop de Pere Pons, que havia dirigit l’esfèrica a l’escaire.

I quan el partit feia olor de descans, el Girona va trobar premi als seus mèrits. En un córner mal defensat, Timor, que venia de fer un primer temps colossal en defensa, va recollir la pilota a l’àrea petita i la va empènyer al fons de la xarxa, un gol que va suposar una galleda d’aigua freda a Cornellà, que va acomiadar els seus entre xiulets. La represa no va canviar el guió del partit. O, almenys, no va alterar els plans del Girona, que va posar un punt més de prudència per resguardar-se, donant la iniciativa a un Espanyol que havia de ser qui fes l’esforç de canviar alguna cosa. Quique ho va intentar amb Hernán i Granero, que no van modificar l’esquema. Forçats per les presses, els blanc-i-blaus van haver d’assumir el protagonisme en el joc, amb Darder i Granero aconseguint trenar una mica de més de joc, encara que mai en posicions de perill real. I és que quan s’apropava a l’àrea, l’Espanyol seguia patint el bloqueig de sempre. Una centrada pentinada per Moreno, desviada a córner per Bounou, tot el perill d’un equip que, quan es troba al balcó de l’àrea, sembla ennuegar-se en l’ansietat que fa setmanes que arrossega. Lluny de canviar la tendència, l’Espanyol va fer encara més profunda la seva ferida. Un dels més castigats per l’afició, un Víctor Sánchez que va ser escridassat de manera sonora fins a dues vegades per una passada enrere i una pilota rifada a la frontal que no van agradar gens.

A l’altre costat del camp, mentrestant, el Girona treballava per mantenir l’avantatge. Sense que Granell i Borja García participessin en el joc en el segon temps, els gironins van desaparèixer del partit en atac, un fet que, però, no neguitejava en excés Machín, a qui ja li estava bé que els seus se centressin a defensar el marcador i evitar que l’Espanyol l’igualés o el capgirés com havien fet recentment el Betis o l’Alabès. La reacció periquita va ser insuficient per forçar cap accident en la defensa ben plantada del Girona, que va treure de polleguera els locals a la gespa, però també a la grada, amb càntics a favor de la llibertat dels presos polítics i d’“independència”, que van ser xiulats pel públic local.

Portu va poder rematar el partit en l’afegit, però va topar amb el travesser. I el públic local no ho va dubtar, i va carregar contra tots: “Quique, ves-te’n ja!”, “Directiva, dimissió” i “Aquesta camiseta no la mereixeu”, tres càntics tan sonors com colpidors. L’Espanyol segueix deprimit mentre el Girona segueix amb la seva escalada i ja és a un punt d’Europa.