EL DERBI

Messi posa la música per calmar les feres al derbi (0-4)

Un Barça liderat per l’argentí enllesteix la feina contra el pitjor Espanyol de la temporada

Messi posa la música per calmar les feres al derbi / EFE
TONI PADILLA
TONI PADILLA

Chiqui Tapia, el president de la Federació Argentina de Futbol, mirava des de la llotja com Lionel Messi, tot solet, decidia el derbi de Barcelona. Tapia el mirava amb una mirada trista, com la dels enamorats que no poden entrar al cor de la persona amb qui somien passar tota la vida. Quan Messi juga al Barça, res sembla impossible, però quan ho fa a l’Argentina, tot sembla complicat. I precisament els mateixos dies en què el futbol argentí s’ha vist reduït a una caricatura dolenta per culpa del serial relatiu al Boca-River, Lionel Messi va jugar un dels millors partits dels últims mesos a l’estadi de l’Espanyol (0-4), com si ell solet sentís la responsabilitat d’aconseguir la redempció del futbol del seu país. En veure Messi volar entre jugadors més alts, als quals convertia en estàtues de sal, a l’Argentina se li anaven perdonant bona part dels pecats. Una terra que ha parit un geni com aquest no pot fer-ho tot malament. L’Argentina, en el fons, és com la vida. Té una cara ben lletja, però també ens ha donat Messi, un home capaç de crear bellesa cada cop que juga.

Havia de ser un dels derbis més igualats de les últimes temporades, però va ser una festa privada en què Messi va decidir-ho tot abans del descans. Un gol de falta imparable, assistències i curses endimoniades en què la pilota semblava que estigués lligada al seu peu amb un encanteri. El derbi va ser una festa blaugrana que va deixar mut un estadi que va anar perdent la fe a mesura que anaven caient els gols visitants. Una festa en què Messi, que ja li ha fet 20 gols a l’Espanyol, va recuperar la seva millor versió després de la lesió al braç d’ara fa unes setmanes.

Un Espanyol erràtic

L’Espanyol de Rubi ja havia grinyolat en les últimes setmanes, però en mans del futbolista de Rosario, la joguina blanc-i-blava es va trencar del tot. El pitjor Espanyol de la temporada va topar amb un dels millors Barces del curs, amb Valverde confiant en Dembélé i sacrificant un Coutinho fora de forma. I el derbi en què l’Espanyol havia de fer un pas cap endavant, cap al futur, va convertir-se en un recordatori que ben poc ha canviat, al derbi. El Barça segueix sent massa gran per a un projecte blanc-i-blau engrescador, però encara en fase de creixement. Rubi té talent, però va trair la seva identitat prioritzant defensar. I l’estirada d’orelles la va fer Lionel Messi. Rubi, amb problemes a la defensa per la baixa de Mario Hermoso, va sacrificar un punta fent jugar al mig del camp Víctor Sánchez i Melendo. La idea era aturar el joc blaugrana, recuperar la pilota i sortir volant. Però no va passar ni una cosa ni l’altra. Ter Stegen va viure un partit ben plàcid i el Barça va trobar camins per arribar a la porteria rival. Les decisions de Valverde van ajudar els seus futbolistes a fer la feina; les de Rubi, en canvi, no.

20 gols

de Messi a l'Espanyol

Valverde, de fet, va optar pel seny, apostant pels jugadors que es troben en un bon moment de forma. Coutinho, que contra el Vila-real ja havia jugat com una ànima en pena, va veure des de la banqueta com Ousmane Dembélé obria el camp per l’esquerra, ja que Valverde va donar tota la banda dreta a Messi. L’argentí deixava de jugar a prop d’un dels seus grans socis, Jordi Alba, però l’aposta de Valverde va ser guanyadora. Amb Suárez en atac acompanyat per la bogeria passional d’Arturo Vidal, el Barça va anar desgastant la defensa blanc-i-blava, obrint espais que va aprofitar un Messi que va començar el partit tímid, mirant-s’ho tot des de la banda, com si no les tingues totes. Però un cop va ensumar sang, va veure espais, va adonar-se que el rival no estava fi, va imposar la seva llei. Primer, amb una falta que ell mateix havia forçat, a l’escaire de la porteria. Després, amb una jugada en què va connectar, després de rebre quatre garrotades, amb Ousmane Dembélé. El francès va fer el segon tal com sol marcar, aturant-se abans de xutar, per burlar un rival amb un cop de maluc, aixecar el cap i buscar el pal llarg. I abans del descans, després de dues ocasions en què el Barça havia fallat el tercer gol, va ser l’uruguaià Luis Suárez qui va inventar-se un gol sorprenent, ja que després d’aguantar la càrrega, cos contra cos, de David López, va esmunyir-se superant Diego López quan no tenia angle, amb un xut entre les cames del porter gallec.

Messi, brillant

L’exhibició blaugrana havia sigut tan gran, que l’Espanyol ja no va trobar com tornar a competir. A la segona part ho va intentar amb alguna centrada lateral i fases llargues de possessió, però, per al Barça, el partit ja era un joc de nens. Ter Stegen no va patir i quan Messi va voler va inventar-se un altre gol de falta, amb un xut llunyà que el converteix en el màxim golejador d’aquesta Lliga. El talent de Messi va aconseguir que totes les altres coses fossin un entrant, unes postres, un complement. Ni els xiulets a Gerard Piqué, poc importants, ja que el defensa no va tenir gaire feina, ni les baralles entre Víctor Sánchez i Arturo Vidal, ni la bona feina de jugadors com Semedo o un voluntariós Óscar Melendo. Messi es va endur totes les mirades.

El Barça, que sabia que el Sevilla havia punxat, va viure un partit rodó, consolidant el liderat, marcant gols i mantenint la porteria a zero per segona jornada consecutiva, tot i que en els últims minuts Duarte va fer un gol que va pujar al marcador. Després de més de dos minuts d’espera, però, el VARva descobrir que, per poc, s’havia marcat en fora de joc, i allargava l’agonia d’un Espanyol que de mica en mica s’allunya d’aquelles primeres posicions en què per uns minuts, quan anava guanyant al camp del Valladolid, va arribar a estar.

L’equip de Rubi va ser castigat per un Barça amb les idees clares que ha aconseguit sumar a la causa un Dembélé cada cop més disposat a passar la pilota a Messi, i un Vidal que sap perfectament quin és el seu rol en un equip en què són altres els que toquen els violins. El xilè hi posa una música diferent, amb cops de tambor, un ritme necessari per mantenir la intensitat d’un Barça que va saber adormir les feres que el volien mossegar. La recepta va ser, en el fons, la de sempre: deixar a Messi, el cinquè a la classificació de la Pilota d’Or, el jugador amb una sola cama segons Pelé, que fes de les seves, convertint el futbol en un petit miracle, amb els seus gols i les seves genialitats.

Més continguts de