L’Espanyol cau amb el cap ben alt al Bernabéu
Els blanc-i-blaus mereixen més en un duel on perdonen un Madrid conformista
BarcelonaL’Espanyol haurà d’esperar almenys un any més per trencar el malefici que pateix al Santiago Bernabéu. Ahir els blanc-i-blaus van caure un cop més (1-0), però ho van fer demostrant que estan sobradament capacitats per competir de tu a tu contra un dels millors equips del món. Una única errada defensiva del conjunt de Rubi en tot el primer temps va ser suficient perquè els blancs s’avancessin en el marcador gràcies a una diana d’Asensio que el VAR va validar després de ser anul·lada erròniament pel linier per un fora de joc inexistent. Rubi havia avisat a la prèvia que buscaria alguna sorpresa per intentar incomodar els blancs, i va complir amb el que havia promès.
Amb Hernán i Piatti als extrems en el lloc de Baptistao i Sergio García, va procurar dotar el seu equip de velocitat i profunditat sense perdre sacrifici defensiu. Tres contraatacs al primer temps van confirmar l’èxit de la seva proposta, que passava per resistir com fos els atacs per terra, mar i aire dels blancs i sorprendre’ls atacant les seves esquenes. El primer avís va ser de Piatti, que al quart d’hora va rematar massa creuat un perillós contracop conduït per Hernán. També va acabar sense èxit una cursa en solitari de Dídac, que ho va provar amb un tir que tampoc va trobar porteria. L’Espanyol trobava espais, que pocs instants després va tenir la més clara: Borja va habilitar Hernán, que va preferir jugar-se-la abans que assistir un Piatti completament sol a l’esquerra, però el seu intent, amb l’esquerra, va sortir massa centrat. Intents desaprofitats en un camp on es paguen molt cars. Mentrestant, el Madrid, que havia anat posant a prova el sistema defensiu dels blanc-i-blaus amb arribades de tot tipus, va seguir a la seva, arriscant i exposant-se fins que va trobar premi en una mala passada de Roca en zona de creació. On estava sent més fort l’Espanyol, dominant els espais amb velocitat, el Madrid va ser letal. En una transició ràpida va ensumar sang, i va confirmar que si algú mana en aquesta faceta és el conjunt blanc.
El desgast afavoreix l’Espanyol
El gol no va alterar la proposta de l’Espanyol, que va seguir resistint l’ofensiva d’un Madrid dominador amb pilota i sense. La pressió dels blancs era asfixiant, cosa que no va canviar a la represa, quan el desgast va anar restant forces als espanyolistes. Amb avantatge al marcador, els de Lopetegui, pensant equivocadament que tenien el partit controlat, van refiar-se en excés, i van donar ales a un Espanyol que va estar molt a prop d’aprofitar uns instants de relaxament. Un mal refús de Ramos va deixar sol Borja Iglesias davant Courtois, però la definició del gallec, una gran vaselina, va topar amb el travesser.
El Madrid començava a acusar el desgast per haver jugat entre setmana a la Champions, però a l’Espanyol li estava faltant encert. Rubi va acabar el partit amb la davantera habitual en les últimes jornades, buscant que la qualitat de Baptistão o Sergio García fos suficient per generar algun ensurt. Els blancs deixaven espais en defensa, però va ser Diego López el porter més exigit: Modric primer i Ramos després van obligar el gallec a estirar-se per mantenir amb vida els blanc-i-blaus, que, seguint el missatge del seu entrenador, van fer un exercici d’autoestima i van jugar de tu a tu en tot moment.
Lopetegui demana prudència
Lopetegui, prudent, va acabar donant entrada a Llorente en un doble pivot amb Casemiro, i va demostrar que pensava més en no rebre un gol que no pas en tancar el partit. Els xiulets del Bernabéu eren una bona notícia per a l’Espanyol, que no trobava la manera per fer mal entre el nerviosisme blanc. I si el tècnic blanc demanava cap, Rubi va demanar als seus un últim esforç. En un partit obert fins al final, el seu pla, tot i anar perdent, estava funcionant, ja que l’Espanyol estava arribant amb certa facilitat a la frontal de l’àrea rival. Allà va acabar el partit, i es va demostrar a si mateix que pot morir dret en un escenari on no van poder trencar l’estadística, però sí que van demostrar-se a ells mateixos que, jugant a aquest nivell, són capaços de generar problemes a qualsevol rival. L’Espanyol no va puntuar al Bernabéu, però va fer tremolar el Madrid amb un joc i una actitud que li permetran sumar molts punts aquest curs. Si ha de caure, que sigui amb el cap ben alt.
