Un Espanyol sense gol i un Girona fort a domicili

Barcelona / GironaL’enfrontament d’avui al vespre tindrà poc a veure amb els dos últims encreuaments entre els dos equips, que es van repartir el Trofeu Costa Brava dels anys 2013 i 2015. D’amistós en tindrà poc un duel que, tot i ser inèdit a la Lliga, ja es va disputar de manera oficial. Va ser ara fa 67 anys, en la pretèrita temporada 1949-50, quan els dos conjunts es van veure les cares a Sarrià en la tercera ronda de la Copa del Generalíssim (4-1 per als blanc-i-blaus).

Gairebé set dècades després, els dos clubs arriben en moments diferents. L’Espanyol viu una situació d’incertesa, especialment de cara al gol. Lluny dels 17 que sumaven a aquestes altures el curs passat, enguany només en sumen 11 en 14 partits (0,78 per duel), uns registres que igualen la pitjor marca de la dècada (també 11 el curs 2008-09) i s’acosten a la més baixa de la seva pròpia història en Lliga: els 8 gols de les temporades 2009-10 i 1970-71. Fins i tot les temporades 2012-13 (13) i 1991-92 (12), en què era cuer de la categoria, l’Espanyol havia marcat més gols que no pas ara.

I quan a l’Espanyol es parla de gol, gairebé sempre es parla de Gerard Moreno. El perpetuenc ha anotat cinc dels 11 gols blanc-i-blaus, és a dir, ha signat el 45% de les dianes. Cap altre equip de la Lliga té més dependència anotadora d’un jugador. S’hi acosta molt un vell conegut, Christian Stuani, que en suma 8 dels 18 dels gironins (44%). El segueix Portu, amb cinc. Dues de les principals dependències golejadores de la Lliga, cara a cara en un estadi que l’uruguaià coneix tan bé com el perpetuenc: amb l’Espanyol va marcar 25 gols a la Lliga, els mateixos que suma Moreno, que aquest curs només sap marcar a Cornellà. Un camp on el Girona estarà acompanyat de 350 aficionats, a més dels que, a títol individual, aconsegueixin una entrada.

I un camp on l’Espanyol està trobant els resultats que no ha obtingut a domicili: hi ha sumat 13 dels últims 18 punts. La derrota amb el València i l’empat amb el Llevant són els únics entrebancs des de la desfeta contra el Leganés en l’estrena a casa. I si l’Espanyol és fort a casa, el Girona ho és a domicili: lluny de Montilivi només ha caigut derrotat en el primer desplaçament, a San Mamés (2-0). En els cinc restants, tot han estat somriures (dues victòries i tres empats en Lliga, i un empat al Ciutat de València a la Copa), convertint-se en el sisè millor equip del campionat a domicili i reforçant un actiu clau en les últimes temporades a Segona.

La ratxa va començar a Leganés (0-0) i va seguir a Balaídos (3-3). A Riazor, en el debut de Bounou sota els pals (1-2), Aday i Portu van trencar el mal moment d’un Girona que venia de sumar només dos dels últims 18 punts. I la ratxa va seguir: primer al feu del Llevant (1-2), on una aclaparadora superioritat va facilitar el segon triomf seguit a domicili, i després al Benito Villamarín, on es van escapar dos punts en l’afegit (2-2). L’insuficient empat a la Copa ampliava una dinàmica que els de Machín voldran corroborar amb un bon resultat en la primera visita a Cornellà.