Ja no són ratxes de minuts amb bon joc. Ja són partits sencers, molt madurs i sobris des del principi fins al final. L'Espanyol va tornar a completar 90 minuts d'alt nivell a Anoeta, dominant la possessió contra la Reial Societat, defensant-se amb ordre davant les pilotades llargues dels txuri-urdin i trepitjant l'àrea rival amb alegria, però només la falta de gol li va impedir sumar una victòria que mereixia.
Ahir s'enfrontaven dos dels atacs menys efectius de la Lliga i de seguida es va veure per què. Locals i visitants van gaudir de força aproximacions a porteria, però sense encert en la rematada final. Bravo i Cristian van ser dos espectadors i la conseqüència va ser un insípid empat a zero que no permet l'equip de Montanier abandonar la zona de descens, ni l'equip de Pochettino entrar encara en zona europea.
Però si segueix en aquesta línia l'Espanyol no trigarà gaire a ocupar aquests llocs en la classificació. Ahir va ser millor que el seu rival en el global del matx. El joc directe dels locals sobre els moviments en punta de Joseba Llorente i Agirretxe el va fer patir en algun moment boig del joc, però Cristian, exceptuant una acció al final del primer temps en què va haver de salvar una rematada amb la punta de la bota, no va haver d'intervenir gens. I és que, en línies generals, els periquitos van tornar a demostrar que dominen cada cop més escenaris, es jugui a casa o a fora, i que viuen un moment dolç de confiança que, punt a punt, els confirma en la zona alta.
Una resposta per a tot
Quan el partit es va a haver de jugar a ritme lent, Verdú va aparèixer per triangular amb calma, seny i prudència. Quan va ser necessari accelerar el joc, l'Espanyol va ser incisiu amb un gran Weiss per banda i accions de mèrit d'Álvaro en punta. I quan va tocar replegar i defensar-se, es va fer amb contundència i rigor tàctic. L'Espanyol creix, avança i per poc que afini la punteria i conservi la intensitat obtindrà una recompensa que ahir se li va negar.
