L’Espanyol treu de polleguera un Girona que haurà de continuar lluitant (1-2)

GironaEl Girona i l’Espanyol, en plena lluita per la permanència, han patit molt en les últimes setmanes, sentint que tenien menys punts dels que realment mereixien. Cap dels dos ha confirmat el seu futur però qui patirà menys -si és que pateix- és l’Espanyol, que amb la victòria a Montilivi (1-2) recupera les forces perdudes i, al mateix temps, fa amoïnar els gironins, visiblement afectats amb una derrota que no s’imaginaven quan Stuani ha marcat l’empat provisional. Però avui ha sigut el dia de Sergi Darder, que amb el seu doblet, el segon gol al minut 89, ha repartit felicitat entre l’afició blanc-i-blava.

Eusebio i Rubi han marcat les cartes des de bon principi, perquè si el val·lisoletà ha sortit a mossegar, adaptant el seu dibuix a un atrevit 4-3-3, el maresmenc ha tornat a ensenyar la seva cara més contemplativa. Conscient que el partit seria llarg, l’Espanyol ha preferit esperar, mentre analitzava amb cura la proposta d’un Girona intens en les primeres accions: Stuani, que no ha trigat ni un minut a provocar la primera ocasió, i Portu han fet aixecar la llebre. Acompanyats de Lozano i amb Borja, avui sí, desenganxat de la banda per actuar lliure pel centre, han fet dubtar la fortalesa blanc-i-blava, formada per una barreja de físic i talent, de la destrucció de Víctor Sánchez a la qualitat de Marc Roca. Amb Melendo també disponible, la idea de Rubi ha estat recuperar i sortir de pressa al contraatac, aprofitant els problemes del Girona quan li toca córrer cap endarrere. En una pèrdua que els gironins han reclamat com a falta, un xut de Wu Lei ha fregat l’escaire dret de la porteria de Bounou, una de les novetats. N’ha tornat a tenir una semblant a la mitja hora, però la seva vaselina ha sortit desviada. Si arriba a entrar, ara parlaríem d’un dels gols del curs.

Els diferents plans, però, han fet que l’Espanyol no només no s’hagi sentit incòmode, sinó que fins i tot ha creat més perill real. El Girona, insistent en unes associacions a les quals els faltava la cirereta, hi ha posat voluntat, amb centrades laterals –sobretot, per la dreta, amb Porro i Portu- fàcils de defensar per a Naldo i Hermoso, potents en el joc aeri. Tot el mal que no han creat els locals, l’han creat els visitants, que han necessitat molt poc per plantar-se a l’àrea gironina. Darder, massa centrat, ha desaprofitat la segona arribada abans del minut 20. El balear, que s'ha posat l'equip a l'espatlla al segon temps, ha donat una lliçó d’intel·ligència tàctica al mig del camp, i entre ell i Roca han equilibrat el bagatge de Pere Pons i Granell, que en coratge no hi ha qui els guanyi.

Montilivi, però, s’ha començat a escalfar i ha reclamat un penal sobre Portu que no ha sigut ni de bon tros. Els d’Eusebio, que ni en els pitjors minuts han deixat de creure, tampoc han trobat el camí amb les jugades d’estratègia, que han acabat sense perill a les mans de Diego López. Amb espais al davant, la precipitació ha estat constant; sense ells, no hi ha hagut manera. I, per moments, el partit es podia haver decantat cap a qualsevol lloc: si Borja Iglesias no ha rematat, pels pèls, una centrada de Melendo, Stuani ha llançat defectuosament quan ho tenia tot a favor per marcar, en un gran esforç de la defensa blanc-i-blava, que sense saber com s’ha vist traient aigua per tots costats. La intensitat del Girona ha sigut majúscula, però amb això no n’hi ha prou. Perquè el fet de voler ser tan actiu l’ha portat a estar massa accelerat.

Desesperació gironina

El pas pels vestidors ha canviat l’estat d’ànim de l’Espanyol, que ho ha provat mitjançant Marc Roca amb un xut des de la frontal que ha rebutjat la defensa blanc-i-vermella. El punt de mira del Girona ha continuat igual de desviat i els dos intents del Choco Lozano no han fet ni pessigolles. El més lògic, de fet, era el que s’estava veient: un empat amb més bons desitjos que arguments entre el pitjor local -porta més de cinc mesos i deu partits sense guanyar- i el pitjor visitant de Primera -amb el triomf d'avui, ho és l'Osca-.

La tendència, però, s’ha encaminat clarament cap als de Rubi. Diuen que per guanyar el primer que has de fer és voler guanyar. I no ha estat fins que l’Espanyol no ha sentit que volia que ha tingut l’ocasió de fer-ho. Primer, Wu Lei ha posat la por al cos de Montilivi, un estadi acostumat a no veure victòries, amb un xut que gairebé s’empassa Bounou. Però el que ha errat el xinès, no ho ha perdonat Darder, amb un xutàs llunyà que ha superat el porter marroquí i ha confirmat la millora col·lectiva d’un equip que ha tingut el do de saber escollir el seu moment per treure de polleguera un Girona cada cop més desesperat.

Eusebio ha mogut la banqueta, conscient que l’amenaça del descens és ben real: han entrat Patrick Roberts i Douglas Luiz. Però, sense ocasions clares, qui ha estat més a prop del gol ha estat l’Espanyol, que no ha sabut treure profit d’una jugada entre Melendo i Borja Iglesias. Rubi, que ha mogut peça per peça, cridant Puado per Wu Lei, s’ho mirava amb neguit perquè sap que el futbol pot canviar en un instant, en una petita acció. I això és el que ha passat, amb unes innocents mans de Rosales que el VAR ha decretat com a penal després d’uns minuts d’incertesa. I, amb Stuani al camp, el resultat era previsible: l’uruguaià ha empatat mitjançant el seu 18è gol del curs.

Darder, però, no tenia previst ensenyar la bandera blanca, i amb un xut que entre el pal i l’esquena de Bounou ha acabat al fons de la xarxa, ha confirmat que l’Espanyol té motius per creure en un projecte a llarg termini, perquè té raons per sentir que pot aspirar a cims més alts que el simple fet de lluitar per no baixar. Tot el contrari d’un Girona que encara haurà de patir el que no està escrit si vol continuar a Primera.