Espases i crits que trenquen el silenci

BarcelonaAshti Siva Kumar, una tiradora de Singapur que aspira a classificar-se per als Jocs de Tòquio, deixa anar un crit ple de ràbia que ressona per tot Montjuïc. Acaba de derrotar la xinesa Xu Anqi, que escolta una esbroncada en dos idiomes: el francès del seu entrenador Daniel Levavasseur i el mandarí de la traductora. Aquest cap de setmana l’edifici de l’INEFC de Barcelona acull una de les cinc Copes del Món del circuit internacional d’espasa femenina, amb més 275 esportistes de 58 nacionalitats diferents, entre les quals les primeres 26 classificades del rànquing mundial. Després de la fase de classificació, avui serà el dia per a les finals individuals, quan entrarà en acció la número 1 mundial, la romanesa Ana Maria Popescu, o la número 3 mundial, la hongkonguesa Man Wai Vivian Kong, que va guanyar fa un any a Barcelona i va aixecar el premi amb forma d’àmfora romana. Diumenge tocarà la competició per equips.

A pocs mesos dels Jocs de Tòquio, la cita de Barcelona podria ser clau per permetre a moltes d’aquestes tiradores assegurar-se el passaport olímpic. “Aquest any s’ha establert un nou rècord de nacionalitats presents. Al final es quedarà petita la instal·lació”, admet satisfet Rafa Tarragó, un dels membres de l’organització de la Copa, coordinada per la Federació Catalana d’Esgrima amb més de 50 voluntaris. “Tenim èxit, ja que Barcelona és un destí que agrada. Però, a més, ho organitzem pensant en la comoditat de les tiradores, que tenen l’hotel a prop de la plaça Espanya. Tothom destaca la comoditat dels desplaçaments”, explica, mentre dues membres de l’equip croat agafen les bosses per baixar des de Montjuïc, caminant, fins a l’hotel, aprofitant que fa bon dia. A les graderies, estudiants d’INEFC es barregen amb les tiradores, que omplen la sala de crits. “Es crida per alliberar la tensió. Cal estar molt concentrada i és normal fer-ho. Quan combats estàs concentrada, en silenci”, diu l’espanyola Dóra Kiskapusi, nascuda a una de les terres amb més tradició, Hongria. Només el soroll de les espases i els crits trenquen la concentració silenciosa de les tiradores.

Una llarga tradició

L’esgrima catalana, però, té molta història. De fet, és possiblement l’esport amb més història a casa nostra. Alguns dels tractats d’esgrima més antics del món són en català, amb mestres del segle XIV que ensenyaven els reis, com els barcelonins Bells Hom el 1398, que era jueu, o Francesc Portell. Però aquest esport de nobles de mica en mica va decaure, fins que no va ressorgir al segle XIX amb l’arribada de mestres francesos, hongaresos o italians. El 1957 el Club de Tennis Barcino va organitzar la primera Copa de Barcelona, en categoria de floret i espasa masculina, torneig que va desaparèixer fins a ser recuperat el 1981 per la Federació catalana. Gràcies a l’impuls dels Jocs Olímpics, el 1989 el torneig va passar a formar part de la Copa del Món en espasa masculina, però des de l’any 2005 es disputa en espasa femenina. “La Federació volia repartir les proves a més països i va treure a Espanya la nostra Copa, però quedava una prova d’espasa femenina a Màlaga, que vam assumir nosaltres en tenir més infraestructura”, diu Tarragó. L’esgrima té tres armes: floret, sabre i la més pesada, l’espasa, l'última amb què es va permetre competir a les dones.

A la cita de Barcelona hi participen dues joves catalanes, Anaïs Pujol i Paula Vidal, de la Sala d’Esgrima d’Amposta, un club fundat l’any 1997 pel mestre d’armes Fidel Font, un professor de gimnàstica que va descobrir l’esgrima i va dedicar-hi la vida. El seu fill Marc, de fet, tirador internacional, és qui segueix de prop els combats de Pujol i Vidal. “Tenim menys pes que altres llocs, però el nivell va pujant”, diu Marc Pujol entre els crits de ràbia de les millors tiradores del món.