Esports 08/06/2012

Una Euro per reivindicar-se

Toni Padilla Jordi Mestre
3 min
LA DEFENSA DEL TÍTOL 
 01. La selecció espanyola, en la foto durant un entrenament, és la favorita al títol. 02. Löw, tècnic d'Alemanya, segona gran aspirant.

El xiulet de l'àrbitre Velasco Carballo donarà inici avui a les sis de la tarda a l'Eurocopa a l'Estadi Nacional de Varsòvia amb el partit entre Polònia i Grècia. El camí fins a la primera Eurocopa jugada a l'est d'Europa no només ha estat difícil per als participants, sinó també per als organitzadors. La candidatura conjunta entre polonesos i ucraïnesos ha afrontat múltiples problemes fins avui i, de fet, un munt d'ombres encara sobrevolen els estadis. La falta d'infraestructura, la gran distància entre les seus, els retards en la construcció dels estadis, l'escàndol de corrupció que va afectar la cúpula dels àrbitres polonesos i les denúncies de racisme als seus estadis han estat temes de conversa freqüents en uns estats que volen millorar la seva imatge gràcies a l'esport rei. Ucraïna, però, arriba a la cita amb l'oposició fent manifestacions i un munt de denúncies: la repressió, la situació de la dona, la falta de llibertat... una targeta de presentació no gaire bona. A Polònia, per la seva banda, també pateixen. Si bé avui l'Estadi Nacional estarà preparat, a Gdansk, per exemple, on diumenge juguen Espanya i Itàlia, encara s'estan fent obres al camp.

La catorzena edició del torneig enfrontarà les setze millors seleccions del continent, classificades després de les llargues rondes de qualificació iniciades poc després del final del Mundial 2010. Un llarg camí que acaba el dia 1 de juliol amb la final de Kíev. Una final en què la major part de pronòstics situen els finalistes de l'última edició, Espanya i Alemanya. Aquesta Eurocopa, per cert, és l'última que es juga amb 16 seleccions. D'aquí quatre anys, a França, la fase final haurà crescut fins a les 24.

Espanya, amb una columna vertebral formada principalment per jugadors del Barça, parteix com a gran favorita després del seu èxit al Mundial de Sud-Àfrica. Holanda i Alemanya són les altres grans candidates i tenen fulls de ruta diferents: Holanda sembla que renuncia a les arrels i Alemanya construeix un estil propi. La resta de seleccions sembla que estan un pas per sota. França, sota les ordres de l'exblaugrana Laurent Blanc, ha arribat a una estabilitat impensable després de la desfeta del 2010. Itàlia, campiona per última vegada el 1968, arriba enmig de molts dubtes per culpa de l'últim escàndol de corrupció al seu futbol. Uns dubtes tan grans com els anglesos, amb el nou seleccionador Roy Hodgson fent equilibris entre els aspectes esportius i extraesportius per culpa de les acusacions de racisme cap al seu defensa John Terry. A més, Rooney serà baixa els dos primers partits per sanció, i altres puntals són baixa per lesió. La selecció portuguesa de Cristiano Ronaldo, encabida al mateix grup d'Holanda i Alemanya, tindrà un camí molt dur. Rússia, sense fer soroll, arriba amb un bloc compacte i té un grup a priori fàcil.

Els trenta-un partits de l'Eurocopa es disputaran en vuit seus, quatre a cada país. Les grans distàncies entre les seus i els problemes als aeroports i les carreters poden ser un dels grans maldecaps del torneig, que treu pit amb estadis nous de trinca, en què destaca la joia arquitectònica del torneig: l'Estadi Nacional de Varsòvia, una superconstrucció de sostre retràctil i més de 500 milions d'euros de cost. L'Eurocopa, que arribarà a les televisions de tot el planeta, apareix com una gran oportunitat per reivindicar-se: els organitzadors, que saben treballar; Espanya, que segueix sent la millor; Alemanya, que ja l'ha superat; Itàlia, que no és defensiva, o Anglaterra, que, com el Chelsea, no sempre perd. Un munt de reivindicacions per a un torneig faraònic en temps de crisi.

stats