Exercicis de coherència esperant Mourinho
Jugar amb foc o tenir la panxa plena són conceptes que li hem sentit a Josep Guardiola després de partits complicats aquesta temporada. Conceptes que, en principi, estan a anys llum de l'autocomplaença, la marca amb la qual l'equip de Frank Rijkaard va malbaratar tot el seu potencial. El cas és que la reflexió inicial del discurs de l'entrenador després de suar sang per desfer l'empat contra el Betis és per tenir-la en compte a les portes de l'enèsim clàssic de l'època moderna, i en època de renovació de contracte. El mateix Guardiola va matisar les seves paraules, però es fa difícil pensar en un cinquè any amb el mateix propietari a la banqueta i sense grans canvis que motivin un grup amb molt recorregut a l'esquena. En qualsevol cas, tocarà una dosi extra de paciència perquè no hi ha d'haver moviments signficatius en aquest àmbit mentre les energies es dediquen al Reial Madrid i al seu tècnic portuguès, José Mourinho.
Aquesta cita i les hores prèvies han posat a prova la coherència d'aquest equip. D'entrada, manté la idea de no estripar contra els àrbitres tot i que els perjudiquin clamorosament, com en el cas del penal a Iniesta i la groga posterior. El Barça manté l'autoritat moral de no embrutar el discurs denunciant campanyes tot i perdre temps en recursos sense recorregut. I menys mentre és el perseguidor del líder. La prova és que Mourinho ha donat ordres internes en la mateixa línia.
Pinto és l'altre exercici de coherència. No hi ha cap dubte. Serà el porter titular del Barça ni més ni menys que en un clàssic. No és cap secret que té menys prestacions que Victor Valdés, ara mateix segurament el millor porter de la Lliga. Ara bé, qualsevol canvi en el repartiment dels papers entre els porters atemptaria directament contra l'essència d'aquest equip. Contra la convivència i, sobretot, contra l'autoritat de l'entrenador. El porter andalús pot generar més o menys dubtes, més o menys tranquil·litat a qui s'ho mira des de fora acostumat a la serenor de Valdés amb els peus, però sense decisions fermes i coherents com aquesta seria impossible explicar el que hem viscut fins ara.
El rescat de la rutina
Així doncs, el millor que pot passar és que en l'horitzó torni a aparèixer José Mourinho. Amb el Madrid a les portes tot recupera l'harmonia i la frescor inicials, ens rescata de la rutina. Messi sempre ofereix la seva millor versió en els grans partits i ni el virus més rabiós de la grip li impedirà sortir d'inici aquest dimecres. I si hi ha algú que potser té problemes per posar tota la intensitat en un partit rutinari com el del Betis, dimecres no tindrà problemes d'intensitat.
