‘Les Experts’ de Didier Dinart també són d’or

BarcelonaTot i les noves perles internacionals, els països emergents i els reglaments oportunistes, la història, a l’handbol, no canvia. La selecció francesa va reconquerir ahir el títol mundial en batre Noruega (33-26) al París-Bercy, que, entregat, va rememorar vells temps. Els homes del tècnic debutant Didier Dinart segueixen i seguiran sent les Experts, la dinastia que acumula sis campionats del món i un total d’onze medalles internacionals. “Hem fet història. El d’avui és un d’aquells moments que recordaré tota la vida. Sabíem que el partit seria molt dur, perquè ells són molt bons”, va destacar el jugador del Barça Lassa Cédric Sorhaindo. I ho van demostrar. En la seva primera final, els nòrdics van estar a punt de descobrir al món que els gals també són mortals.

Amb verticalitat, combinació i apostant sempre per l’acció ràpida, de forma gairebé malaltissa, van aconseguir controlar el xoc. Sense malabars, per la via fàcil. Sander Sagosen encarava l’un contra un davant Ludovic Fàbregas, el desplaçava i generava espais. Una de les grans virtuts del millor central d’aquest campionat és la presa de decisions. És capaç d’interpretar la tendència de moviments dels altres i, llavors, crear. Torbjorn Bergerud, sota pals, i la defensa ratificaven la maduresa ofensiva. Noruega, amb un 6:0 agressiu pel qe fa a la col·locació, va saber controlar per moments el vot de Nikola Karabatic (6 gols), tret de sortida de l’atac posicional local. L’ex del Barça Lassa posa la pilota a terra, la torna a controlar, aixeca el cap i engega la màgia col·lectiva. Els bleus no estaven còmodes i van anar a remolc durant tot el primer temps.

Però aquesta nova França també sap guanyar quan no juga bé. Dues aturades de Vincent Gérard (41% d’efectivitat i nomenat millor porter del torneig), immens des que va ocupar el lloc de Thierry Omeyer, va fer que Valentin Porte (5 gols) i Michaël Guigou (5 gols) capgiressin el marcador abans d’arribar al descans (18-17). Els dos extrems, un híbrid en el cas de l’esquerrà, van ser un maldecap constant per a Christian Berge. L’entrenador va intentar moure les seves peces, variar el seu sistema defensiu i apujar la intensitat per, com a mínim, morir lluitant. Però no hi va haver manera. La seva plantilla, sobrecarregada de minuts i de falta de rotació, va enfonsar-se davant la potència física dels gals. Només van necessitar un minut per trencar el duel gràcies a un parcial 2-0 que va anar creixent a mesura que passaven els minuts (20-17). França va signar una nova exhibició en cedir només 9 gols, mantenir el seu nivell anotador i frustrar els intents de reacció rival al segon temps. Una superioritat que, actualment, domina la disciplina.