Els tres grans casos de corrupció de la FIFA
L'expresident João Havelange ja va haver de marxar esquitxat per acceptar suborns i desviar diners a través d'ISL
BarcelonaLa detenció d'una quinzena de dirigents de la FIFA per part de la policia suïssa després de la petició de la justícia nord-americana, que n'ha sol·licitat l'extradició per jutjar-los per presumpta corrupció, és un capítol més dels escàndols que acompanyen el màxim organisme del futbol internacional, dirigit per Joseph Blatter des del 1998.
1. Qatar i Rússia
La gran polèmica dels últims anys té a veure amb l'elecció dels Mundials de Rússia i Qatar, per als anys 2018 i 2022. Després d'una investigació de 18 mesos, l'exfiscal de Nova York, Michael Garcia va presentar un informe de 430 pàgines on es denunciaven irregularitats en l'elecció dels dos mundials. García concloïa que hi havia "patrocinis sospitosos" i "pagaments inapropiats a alts executius", un suborn per aconseguir vots favorables per escollir les seus dels mundials de Qatar i Rússia. L'encarregat de dur a terme la presumpta compra de vots va ser Mohamed bin Hamman, un alt executiu del comitè qatarià fins al 2011 que hauria subornat una trentena de membres de la FIFA amb quantitats superiors als 3,5 milions d'euros, per assegurar d'aquesta manera el vot favorable al país del Pròxim Orient. El comitè ètic de la FIFA, però, va analitzar l'informe de García i va concloure que no hi havia "proves suficients" per prendre el Mundial a Qatar i Rússia. La revista francesa 'France Football' va relacionar en aquest cas l'expresident del Barça Sandro Rosell i el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Maria Villar.
Paral·lelament, el Mundial de Qatar ha anat acompanyat d'una polèmica més, on la FIFA hi està involucrada de manera indirecta. Les organitzacions internacionals, en especial Amnistia Internacional, han denunciat que Qatar explota els seus treballadors amb condicions laborals pèssimes, com va poder comprovar l'ARA de manera directa en un reportatge del mes de març.
2. Corrupció i mala administració de Blatter
L'any 2002, Michel Zen-Ruffinen, llavors secretari general de la FIFA, va fer un informa de 30 pàgines on apuntava directament Joseph Blatter. Zen-Ruffinen, que va ser acomiadat quan el suís va sortir reelegit a les eleccions de la FIFA al mes de maig, parlava de "corrupció" i "pràctiques financeres poc transparents".
3. Havelange, Teixeira i ISL
L'empresa ISL va comercialitzar els drets audiovisuals de les competicions que organitza la FIFA fins al 2001, quan va fer fallida. La comissió ètica de la FIFA va fer un informe del que havia passat entre el 1992 i 2000 amb ISL i es va concloure que hi havia "la certesa que es van desviar quantitats considerables de diners cap a l'expresident de la FIFA, João Havelange, el seu gendre Ricardo Teixeira, així com Nicolás Leoz, sense que es pugui demostrar que s'hagi ofert cap servei a canvi". Els pagaments es van fer a través "d'empreses fictícies" per amagar els "vertaders destinataris" i van ser qualificats per la FIFA de "suborns". L'any 2012 la FIFA va fer públics uns documents que confirmaven que Havelange i Teixeira havien rebut més de 30 milions d'euros.
L'informe, però, considerava que "l'acceptació del suborn" per part d'Havelange, Teixeira i Leoz no constituïa "delicte punible" per al dret penal suís, que acceptava aquesta pràctica. La FIFA va concloure que amb la dimissió de l'anterior president el 1998 es podia tancar la investigació i no eren oportunes noves mesures cap a altres membres del màxim organisme del futbol mundial. "El comportament del president Joseph Blatter de cap manera pot qualificar-se d'incorrecte respecte de les normes ètiques", afegia l'informe, que exculpava de qualsevol culpa el suís, secretari general d'Havelange des del 1981.
