La FIFA busca president i credibilitat

Cap d’esportsLa FIFA tancarà la seva etapa amb Joseph Blatter a la presidència després de 17 anys d’excessos, èxits i escàndols de corrupció que han marcat els últims anys de mandat del suís. Blatter, inhabilitat per la comissió ètica de la FIFA que ell mateix havia potenciat, va presentar la dimissió poc després de guanyar les eleccions, l’any 2015, pels escàndols de corrupció que han portat davant els tribunals nord-americans i suïssos 16 alts càrrecs i dirigents de la FIFA, molts d’ells homes de confiança de Blatter. Avui serà escollit el nou president amb l’ombra del menut suís, que planarà sobre un congrés que comença a les 8 del matí a Zuric i abans de dinar hauria d’enllestir les votacions.

Per primera vegada, cinc candidats opten a la presidència: el xeic de Bahrain Al-Khalifa -president de la Confederació Asiàtica-, el suís Gianni Infantino -secretari general de la UEFA-, el príncep jordà Ali bin al-Hussein, el francès Jérôme Champagne i el sud-africà Tokyo Sexwale. Tots cinc van obtenir la seva condició de candidats després de superar el test d’integritat al qual els va sotmetre l’òrgan d’instrucció de la comissió d’ètica, el 9 de novembre, una prova que no va passar qui havia de ser el gran favorit, el francès Michel Platini, president de la UEFA, inhabilitat durant vuit anys. Platini va caure de la mà de Blatter, fa anys el seu aliat i després el seu rival, per “un pagament deslleial” de dos milions de francs suïssos que li va fer la FIFA, per suposats treballs efectuats entre el 1999 i el 2002. El liberià Musa Hassan Bility, que el 2013 va ser suspès sis mesos per estar en possessió de documents confidencials de la Confederació Africana, tampoc va passar el test. Abans també havia quedat descartat el magnat de Corea del Sud Chung Mong-joon, líder del grup Hyundai.

Els cinc candidats tindran 15 minuts per exposar el seu programa abans que es dipositin els 209 vots representants de les 209 federacions de futbol acceptades per la FIFA, dividides per continents: la Confederació Africana (54); la UEFA (53); la Confederació Asiàtica (46); la d’Amèrica del Nord, Central i el Carib, la Concacaf (35); Oceania (11), i la Conmebol d’Amèrica del Sud (10). Per ser escollit seran necessaris dos terços dels vots de les associacions membres de la FIFA presents a la primera volta. S’eliminarà, després de cada votació, qui obtingui el nombre més baix de vots, continuant fins que només hi hagi dos candidats. En l’última votació és suficient la majoria simple.

Les ombres del xeic

El xeic Salman bin Ibrahim al-Khalifa, membre de la família reial de Bahrain i president de l’AFC, arriba com a gran favorit juntament amb Gianni Infantino, el delfí de Platini. Tots dos han viatjat per tot el món per guanyar-se el vot dels 209 membres de la FIFA, ja que entre Europa i l’Amèrica del Sud no sumen ni el 30% dels vots. El vot africà, de fet, ha sigut la gran batalla i la gran incògnita per saber qui podria guanyar. Mai abans ha presidit la FIFA algú que no sigui sud-americà o europeu, però el xeic sembla que arriba amb una mica més d’opcions. Al-Khalifa té bons contactes, però diverses ONG l’han denunciat perquè ha participat en la repressió posterior a les manifestacions al seu estat, Bahrain, el 2011, en què es demanaven més llibertats. Membre de la família reial, hauria denunciat personalment atletes de Bahrain que havien donat suport als manifestants, uns esportistes que van ser detinguts i, en alguns casos, torturats. “Després de les manifestacions del 2011, el règim de la família Al-Khalifa va iniciar una campanya de tortures i empresonaments en massa d’activistes favorables a la democràcia”, deia Nicholas McGeehan, membre de Human Rights Watch.

El vot africà

En principi, Al-Khalifa compta amb els 46 vots de l’Àsia i la major part de l’Àfrica (54), ja que la Confederació Africana va demanar el vot en bloc per a ell. En cas d’arribar a aquests 100 vots, n’hi faltarien cinc per ser escollit, que podria obtenir d’Oceania (11 vots). Però Infantino, amb més vots a Europa i Amèrica, ha promès un secretari general africà i ha treballat fort per pispar vots africans. Infantino, amb el suport de tota la UEFA, també proposa fer un Mundial de 40 equips i donar cinc milions a cada federació per potenciar el creixement.

Després d’ells, Hussein intentarà millorar els 73 vots de les últimes eleccions. El nebot del rei del seu país, derrotat per Blatter en les últimes eleccions, ha demanat infructuosament al TAS la suspensió de les eleccions perquè la FIFA no ha admès que les cabines electorals siguin transparents. Segons el jordà, les confederacions continentals poden controlar si els representants voten pel candidat que han aconsellat escollir. Cada votant, en representació de la federació de cada país, té llibertat per votar però les confederacions continentals han intentat influenciar-los. El diplomàtic francès Jérôme Champagne, que es presenta com l’únic “independent”, i el sud-africà Tokyo Sexwale, activista contra l’apartheid que va ser company de lluita de Mandela i no té ni el suport de la seva confederació, no entren en els pronòstics.

Noves normes

Més enllà d’escollir nou president, el congrés hauria de servir per millorar les estructures i la transparència de la FIFA. Al congrés s’haurien d’aprovar els canvis sobre els quals va treballar la comissió de reformes 2016, presidida per François Carrard i composta per dotze membres més, entre els quals hi ha el candidat a la presidència Gianni Infantino. La FIFA deixarà de tenir un comitè executiu per delegar en un consell format per 36 persones, més el president, l’estratègia a seguir. Aquest consell haurà de comptar amb almenys sis dones, una per confederació. Tant el president com els membres del consell podran estar un màxim de 12 anys en el càrrec i hauran de passar un examen d’idoneïtat per evitar conflictes d’interessos, i es publicaran de manera anual les seves retribucions. Amb la nova estructura, el president no és executiu ni compta amb vot de qualitat.