Publicitat
Publicitat

BARÇA

Les claus del Getafe-Barça

El Barça no troba ritme de joc per esquivar les ajudes d’un Getafe espès i perillós

Luis Enrique ho havia avisat en la prèvia. Ho intuïa. El risc de jugar a Getafe pocs dies després de l’eufòric partit contra el PSG era gegant. La intensitat defensiva que es preveia dels locals semblava prou argument per bloquejar la capacitat ofensiva del Barça si no s’encarava el partit amb prou tensió. I, malgrat el desig que s’hi va posar (com el del Madrigal o Mestalla), malgrat intentar-ho amb xuts llunyans, centrades i portant tothom a dalt en els minuts finals, l’equip no va poder evitar un empat sense gols en un partit de poca fluïdesa. Un altre partit que destapa la falta de solucions en contextos tancats, en aquells dies sense espais per atacar. El mur dels rivals cada cop sembla més ample i més alt.

Bloc baix i contraatac

El Getafe es protegeix en un 4-5-1 que projecta Lafita endavant

Com havia anunciat, Contra va sortir a defensar-se, esperar l’errada i sorprendre al contraatac. I ho va fer en un 4-5-1 molt dens.

El tècnic va ubicar un migcampista (Sammir) com a punta, però va preveure que la seva sortida, sempre que pogués orientar-la bé, seria carregar sobre la ruptura de Lafita per la banda esquerra. A l’esquena d’Alves.

Per la dreta, Yoda va ser més discret. Sarabia i Míchel, entre línies, també intentaven sumar-se a l’atac.

Atac encallat

Els problemes ofensius van tenir, sobretot, dues conseqüències

La proposta del Getafe era clara des del primer minut i va condemnar el Barça al protagonisme que sabia que tindria però que ahir no va poder assumir amb prou ritme. La circulació de la pilota mai va ser prou ràpida per trencar línies, per provocar l’errada en la basculació local. El joc de banda a banda no generava forats, era lent. Tampoc els moviments o passades verticals, sobre el cos de Suárez o a través dels interiors. Només Jordi Alba, amb alguna aparició des del darrere, semblava trobar alguna escletxa.

La conseqüència d’aquesta possessió de pilota encallada (superior al 72%-74% en molts moments) va acabar portant Leo Messi al cercle central, a recollir la pilota dels centrals per intentar participar i activar l’atac. Però l’argentí tampoc va poder esquivar les cames madrilenyes.

La parella Nando-Velázquez van limitar la mobilitat d’un Suárez que ho va intentar amb xuts llunyans però sense sort, desesperat i solitari. Tampoc els intents des de la frontal de l’àrea de Rakitic o Xavi, especialment actiu en les arribades a remat, van inquietar Guaita. El Getafe vivia concentrat, aferrat a un 0-0 que confiava a allargar.

Centrals més atrevits

Les conduccions de Piqué i Mathieu acceleren l’atac

El cansament del Getafe amb el pas dels minuts i les presses del Barça per trencar un 0-0 ple d’impotència van animar la segona meitat, que va arrencar amb més atreviment dels centrals. Piqué i Mathieu, amb conduccions més llargues i a tocar de la segona línia de pressió local, van accelerar la fase inicial del joc, van permetre apujar una marxa i que l’equip s’instal·lés a tres quarts de camp amb més opcions.

Falten triangles

El Barça no troba suports per entrar en combinació

Però malgrat l’empenta dels centrals, el Barça va tenir problemes per acumular efectius a prop de la pilota. El Getafe tampoc deixava espais. El desig de donar verticalitat per dins dels interiors va aïllar els laterals quan rebien sense opcions de centrada.

En molts moments només Suárez oferia un suport pròxim.

L’entrada d’Iniesta va ajudar a completar els triangles que l’equip necessitava per atacar el Getafe des de la combinació. Però el ritme seguia sent lent i, quan no ho era, es finalitzava amb tanta desesperació que s’era poc precís.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT