Final de festa per a Xabi Alonso

Acaba d’anunciar que penjarà les botes d’aquí tres mesos

Qui llegeixi aquestes línies amb la bufanda penjant-li de les espatlles corre el risc que li agafi urticària. Perquè va de Xabi Alonso, un jugador que si bé de petit, vivint a Barcelona, potser somiava a posar-se la mateixa samarreta que el seu pare Periko, amb el pas dels anys es va anar allunyant irremeiablement del Camp Nou. Molts barcelonistes no li perdonaran mai la seva identificació amb el Reial Madrid, i encara menys la seva entrega a la causa mourinhista. Són els mateixos que sempre renegaran que, tot i el seu historial blanc, Pep Guardiola el reclutés per al seu Bayern. “Què fa un emblema del Barça instruint algú que en un futur té molts números de ser un bon entrenador per al Reial Madrid?”, li retreien.

El bàlsam per a aquestes coïssors futbolístiques l’aporta, però, la passió autèntica per la pilota. Perquè fora bufandes: Xabi Alonso, que acaba d’anunciar que penjarà les botes d’aquí tres mesos, ha sigut un dels millors migcampistes del món del segle XXI. Va deixar empremta a l’Eibar; va fer somiar la Reial Societat amb un subcampionat; va triomfar en la seva aventura a Liverpool, quan no era en absolut cap obvietat que algú del futbol espanyol pogués brillar a l’estranger; es va convertir en ídol del Bernabéu, i s’ha guanyat per sempre el reconeixement dels alemanys tot i haver arribat a Munic com un “fitxatge reactiu”: si no hagués coincidit la marxa de Kroos amb la lesió de gravetat de Javi Martínez a punt de tancar-se el mercat d’estiu del 2014, probablement Xabi no hauria acabat mai la seva carrera amb el campió bavarès. “Millor que Schweinsteiger”, l’ha lloat aquesta setmana Die Zeit. I Schweinsteiger continua sent aclamat literalment com un “déu del futbol” a l’Allianz Arena.

Un Mundial, dues Eurocopes, dues Champions Leagues, una lliga espanyola, dues Bundesligues, quatre Copes nacionals en tres països diferents... Als 35 anys Xabi Alonso ho deixarà amb un palmarès esplèndid. Com a molt li queden 17 partits i pot guanyar tres títols més. Després, un reconegut adeu. “Vam ser grans rivals quan ell estava al Reial Madrid. Després, vaig ser molt afortunat de tenir-lo a Munic”, brinda Guardiola, per a qui Alonso, “com Mascherano, Busquets, David Silva o Fernandinho”, és d’aquella mena de futbolistes tan curiosos per entendre el joc, que són “una meravella per a qualsevol tècnic”. Alonso ha entusiasmat Benítez i Ancelotti, Aragonés i Del Bosque, Mourinho i Guardiola. “Perdem un dels millors migcampistes, però tornarà aviat com a entrenador”, l’avala el de Santpedor.

Ves per on, allà on alguns aficionats els surt urticària, als que més en saben de futbol els surt l’esportivitat.

Més continguts de