A Florentino ja li va bé
Realment la resolució del TAD sobre l’alineació indeguda del Reial Madrid a la Copa del Rei era el que menys importava a Florentino Pérez. Quan dijous de la setmana passada va decidir sortir davant de tots els mitjans defensant la innocència del seu club ja sabia el que es feia. Avui en dia es coneix com un win-win. Passés el que passés, ell en sortiria vencedor. Si el recurs vencia en primera o segona instància el Madrid seguiria jugant la Copa del Rei i, per tant, tots contents. Però si seguien ferms en la sentència i l’eliminació de la competició fins i tot millor. Florentino i el Reial Madrid són víctimes d’una persecució. Van contra ells. No els van comunicar la sanció expressament. Una tàctica que fa temps que li funciona. El Madrid no guanya perquè li tenen mania. Com els professors als alumnes que suspenen.
Primer va ser el villarato, després Mourinho i els seus famosos por qué. Fa poc el United per boicotejar el fitxatge de De Gea. I ara les institucions, o el Cadis, o el Vila-real, és igual. El que passi per allà. La qüestió és que són el millor club del món i per això tothom els té mania i conspira contra ells. I aquest victimisme, la majoria del madridisme el compra. Per això Florentino segueix com a president i poca gent el qüestiona. Però ell no és ximple, ni una mica. I ja ha decidit quin cap tallarà pel tema de la Copa: José Ángel Sánchez, el director general del club. Un cas curiós. Florentino el va fitxar de l’empresa de videojocs SEGA en la seva primera etapa. I després de la seva dimissió, Sánchez va sobreviure a l’etapa Ramón Calderón i quan Pérez va tornar a la presidència el va mantenir. Una decisió que no va agradar als dos homes de més confiança de Florentino, que finalment se sortiran amb la seva i faran fora l’home que els havia pres protagonisme. I novament tots guanyen: Florentino és la víctima, Sánchez el sacrificat i els dos homes de confiança recuperen la seva posició.
Una eliminació de Copa de la qual han tret beneficis. O almenys això és el que pensen. Perquè realment la imatge que donen al món no té res a veure. Potser aquí, o més ben dit a allà, es poden tapar les vergonyes. Però més enllà dels Pirineus tenen una visió més global del tema i precisament no fan la mateixa lectura de la situació que el president del club blanc.
