Fontajau embogeix amb l’Spar Citylift Girona (64-58)

GironaDe vegades cal aturar-se a reflexionar per poder valorar millor les coses. Que l’Spar Citylift Girona hagi pogut gaudir d’una nit d’Eurolliga a Fontajau, més de tres anys i mig després de l’última vegada, té un mèrit immens. Primer de tot, perquè significa que ha guanyat la Lliga. I també perquè demostra que el projecte creix amb força. Que hagi sumat el primer triomf del curs contra el Sopron amb una personalitat increïble (64-58) ja és una fita que recordarà tota la vida.

Disposades a deixar-hi la pell, les gironines han esclafat en la sortida, amb un brillant 10-2 i una Mendi inspiradíssima, amb sis punts d’inici. Res millor que mostrar les senyes d’identitat des de bon principi: energia en defensa i velocitat en les transicions. Les hongareses, col·lapsades, han necessitat gairebé tot el primer quart, que ha acabat amb avantatge visitant després d’una antiesportiva d’Oma (14-17), per deixar-se veure.

Però, si algú creia que l’equip s’arronsaria, estava equivocat. La passió desenfrenada de Rosó Buch -set punts gairebé consecutius- ha provocat un cop d’autoritat per recordar que a Fontajau mana l’Spar Citylift Girona. O que, com a mínim, això és el que intenta. Un triple de Mendi ha situat una màxima de 30-24 que el Sopron ha reduït al descans (30-28).

Tot el que fos anar a un marcador curt, semblava un bon negoci. Les gironines s’han fet un fart de recuperar pilotes recorrent a l’èpica, i l’afició ha jugat el seu paper, perquè ha començat a sentir que guanyar podia ser una realitat (41-35). Amb Coulibaly marcant les diferències, i gràcies a un triple de Sykes al límit, ha passat a embogir (50-37). També ha tingut temps d’espantar-se (59-55), però ha acabat amb un somriure que no s’esborrarà amb facilitat. Ha estat un partit preciós.