Publicitat
Publicitat

GIRONA FC

El Girona més brillant del curs reparteix felicitat a Montilivi (6-0)

Liderats per Olunga, l'exhibició davant el Las Palmas ha sigut absoluta

Encara falta molt camí per recórrer i, a Girona, tothom és conscient que no es pot abaixar la intensitat si es vol assolir una permanència que cada dia és més a prop. Arribats a l'equador del campionat, els 26 punts acumulats són d'or per a un conjunt gironí que no ha tingut pietat del Las Palmas (6-0), en una exhibició de joc inhabitual en la màxima categoria. Stuani ha obert la llauna, però el verdader protagonista ha sigut Olunga, que amb un 'hat trick' i múltiples accions de qualitat ha fet posar dret Montilivi en un segon temps absolutament meravellós en què el gironins no han aixecat el peu de l'accelerador.

Si Pablo Machín no volia córrer el risc d'utilitzar Muniesa i sorprenia amb la suplència de Maffeo, el Las Palmas es plantava amb un atrevit 3-5-2, proposant un partit de marcat caràcter ofensiu que els gironins han agraït. Des del xiulet inicial, el caràcter i la passió dels blanc-i-vermells han passat per sobre de la necessitat dels canaris. Liderats per Àlex Granell i Borja García, les associacions eren una constant, aprofitant l'espurna d'Aday i Mojica pels carrils, actuant més d'extrems que no pas de laterals, un tret ja característic. Un llançament de falta executat per Granell i un contracop de Portu en què a Stuani li ha faltat precisió en el control, han sigut les primeres mostres de perill d'un conjunt que es feia fort al darrere, atents davant qualsevol pas endavant del contrari.

Superat el tram inicial, però, el partit entrava en una dinàmica perillosa, plena d'imprecisions i de baix ritme que la intel·ligència de Portu ha tallat en sec. El murcià ha tirat de picardia, aprofitant la llei de l'avantatge, davant la passivitat d'una defensa que només l'ha pogut aturar cometent un penal que Stuani ha sabut enviar al fons de la xarxa i ha situat així el doble dígit –10– al seu caseller anotador. Unes xifres impressionants que demostren el perquè de la situació en la taula classificatòria. No era cap mal negoci que el Girona fos superior inclús en aquesta mena de detalls, després d'haver pecat d'ingenu en certes fases de la temporada. Amb més de mig partit per endavant i tenint un control absolut de la pilota, tocava ensenyar que també s'havia après a no desconnectar abans de temps. Tot podia haver estat més que resolt si l'àrbitre, abans del descans, hagués assenyalat un penal sobre Granell o Stuani en una doble acció que feia esclatar Montilivi, preocupat per si aquella decisió podia passar factura al final dels 90 minuts.

Olunga acapara el protagonisme

Un gèlid silenci recorria les graderies en veure que Stuani s'havia de quedar als vestuaris, afectat per una commoció que l'ha portat a l'hospital. Olunga, l'únic davanter que esperava el seu torn a la banqueta, no ha trigat a dir-hi la seva, després d'una jugada individual culminada molt per damunt del travesser. Les bones no trigarien gaire a arribar. Debilitats per les targetes, Pere Pons i Àlex Granell continuaven amb la seva habitual pressió elevada i dificultaven així la sortida de pilota d'un equip que no s'acabava d'estirar, conscient que deixar espais massa aviat suposaria tota una temeritat. La mateixa que ha utilitzat Mojica per superar a tothom que se li posava al davant i penjar una pilota que resultaria la sentència. Olunga, extramotivat, rematava de primera, avançant-se al seu marcador, situava així l'èxtasi a Montilivi i demanava, a crits, que abans de recórrer al mercat d'hivern es fixin més en ell.

Amb el vent a favor i sota el segell d'una efectivitat insòlita, els gols han començat a caure un darrere l'altre mentre l'afició, bocabadada, es fregava els ulls i Paco Jémez es mantenia fidel a un sistema que l'ha dut al suïcidi. En poc més de 20 minuts, els blanc-i-vermells han assolit la victòria més contundent de la seva curta trajectòria a l'elit signant cinc de les sis dianes del partit. Borja García, amb un xut creuat; Olunga, amb dues dianes que segellaven el primer 'hat trick' d'un jugador del Girona a l'elit, i Portu, fidel a la seva cita, posaven la cirereta a un matí fantàstic en què el públic de Montilivi ha acabat fent l'onada davant l'absoluta superioritat dels seus. Rendits als peus del millor Girona de la història, que segueix protagonitzant gestes difícil d'imaginar no fa pas gaire, amb un descarat aterratge a Primera que li permet somiar despert, vivint en un estat permanent de felicitat que serà difícil d'esvair i que permetrà el creixement d'un club que no té por de descobrir els seus propis límits. Sempre és més fàcil somriure quan vius allunyat del descens.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT