GIRONA FC

El Girona confirma una millora que el fa sentir imparable (0-2)

Dos gols de Portu donen un triomf clau per continuar a Primera

Només el Girona podia aixecar-se d’aquesta manera, demostrant que el seu desig per continuar a Primera Divisió és superior a tots els obstacles que es pugui trobar durant la temporada. Ni les lesions contínues, ni el fet d’haver de mirar més cap a Peralada que cap al mercat per completar les convocatòries, ni l’exigència d’estar a l’altura d’una estrena que va ser brillant han minvat l’estat d’ànim d’un vestidor que es torna a sentir imparable. La victòria contra el Leganés (0-2), gràcies a un doblet de Portu, confirma el ressorgiment d’un equip incapaç de donar-se per vençut i que ja suma 34 punts que li donen un marge –provisional– de tres jornades respecte al descens.

Han hagut de passar uns quants minuts per entendre el plantejament d’Eusebio Sacristán, que ha volgut tapar els passadissos interiors acumulant molts homes per dins. Fins a quatre canvis ha introduït el val·lisoletà respecte a la derrota contra el València: Pedro Porro al lateral dret, Juanpe a l’eix central, Muniesa al lateral esquerre i Valery al davant del lloretenc. Valery, per cert, ja és un efectiu més de la primera plantilla; perquè ha superat els 45 minuts que el separaven de ser-ho. Qui també ha viscut una nit especial ha sigut Pere Pons, que ha jugat el seu partit 200 defensant l'escut del Girona i ha allargat, així, una història que l’ha convertit pràcticament en insubstituïble per tot el que representa.

El dibuix, que ha mutat constantment quan l’equip ha atacat o ha defensat, ha mantingut la defensa de quatre i ha introduït la gran novetat de tornar a veure Borja García actuant d’enllaç a la zona mitjana, alliberat de la responsabilitat de jugar a la banda. Amb el madrileny fent i desfent al seu gust, el Girona pot lluir la seva versió més alegre. La que ha hagut d’ensenyar quan més ho ha necessitat: ha guanyat consecutivament en els seus tres últims desplaçaments, superant un nou registre propi a l’elit. I això que Butarque no semblava l’escenari més idoni per sentir-se a gust, perquè el Leganés no hi perdia des del mes de setembre. Però els blanc-i-vermells són temibles quan juguen lluny de Montilivi: han sumat 22 dels 34 punts. I l’equació ha sigut perfecta, perquè els dos gols de Portu abans de la mitja hora ho han fet tot molt més planer.

Deu minuts letals

Tots dos, amb el mateix denominador comú: accions ràpides, en transició, de pocs tocs però d’una efectivitat sense precedents. Tots dos, amb Stuani donant una lliçó de com jugar d’esquena a porteria, pentinant la pilota i generant una superioritat on hi havia desavantatge. En el primer, Borja García només ha hagut de posar la punta de la bota per assistir Portu, que ha superat amb contundència Cuéllar. En el segon, Valery s’ha desfet del seu rival per donar-li el gol mastegat, a porteria buida. I no ha arribat el tercer de miracle, perquè el porter castellà ha tret una mà providencial a un xutàs de Muniesa, i el travesser ha escopit un xut de Juanpe en una jugada d’estratègia.

A l’altre costat, Bounou pràcticament no ha suat ni ha hagut d’intervenir. El Leganés només ha aparegut en un gol ben anul·lat a Nyom, per fora de joc. A la segona meitat s’ha estirat més, obligat per les urgències del marcador. Però el Girona ha lligat un triomf importantíssim per a un futur que encara amb il·lusió, conscient que cada dia ho té més bé per viure un tercer any entre els millors.