GIRONA FC

El Girona té dret a tenir un mal dia (0-1)

El Màlaga s’endú els tres punts de Montilivi amb un gol d’Escassi en un partit per oblidar

Hi ha matins en què et lleves i, sense saber ben bé per què, ja saps que no tindràs un bon dia. Per falta d’espurna, ressaca, cansament físic, esgotament mental o perquè simplement avui no toca. Qui sap què li va passar, al Girona, però el Màlaga es va endur els tres punts de Montilivi –ja són tres partits sense guanyar a casa– amb la llei del mínim esforç (0-1). Si continua amb aquests alts i baixos, la Lliga es farà llarga.

Els detalls que va intuir el Girona en la sortida no van tenir continuïtat. Va ser el pecat d’un conjunt que va voler envoltar-se d’alegria però que no va trobar respostes que li confirmessin que l’estratègia era l’adequada. Els blanc-i-vermells no ho passen gaire bé quan els hi toca portar la iniciativa davant defenses tancades. Sobretot si el rival s’avança en el marcador. Com va passar a la mitja hora, quan Escassi, amb el cap i a la sortida d’un córner, va rematar a gol després que la pilota toqués el pal. I no sempre s’alinearan els astres cap a una remuntada.

Mamadou Sylla, Pablo Moreno i Yoel Bárcenas van ser les referències ofensives d’un conjunt que va inquietar poc Dani Barrio, que es va lluir en xut del panameny amb una mà a l’escaire en la jugada següent al 0-1. Francisco s’ho mirava inquiet, buscant complicitats en la figura de Terrats, que va obeir amb nota en la seva segona titularitat. Va estrenar-se a Saragossa, però aquell dia ho va fer per necessitat. Contra el Màlaga va ser per plaer, demostrant que les característiques que se li intueixen són encertades. Terrats, tot i jugar al filial, sembla un veterà. Ho fa fàcil, sense complicar-se. I no comet errors. O en comet pocs, que ningú és perfecte. Francisco, atrevit, ja el té en compte.

Sense imaginació

Però de mica en mica el joc es va anar diluint. Massa interrupcions i un neguit evident de no tenir res sota control van afectar l’actitud d’un Girona que arribava amb els ànims inflats i va marxar capcot i apagat. Els andalusos, amb avantatge, es van plantar a la frontal, i a partir d’aquí tocava tenir imaginació. Però n’hi va haver poca. Bárcenas, amb tot a favor seu, es va fer un embolic mentre decidia si li tornava la pilota a Monchu, que li havia filtrat una assistència a l’espai, o ho provava ell. De Samu Sáiz, situat prop de la zona de tres quarts, no se'n van tenir notícies pràctiques més enllà de quatre espurnes de la seva qualitat. Perquè de talent ja en té, el madrileny, malgrat que sovint desconnecti.

Els gironins no van merèixer perdre, tot i que ja se sap que això dels mèrits és relatiu. Ho van intentar, sí. Per força, com si no hi creguessin. Novament Monchu va impactar malament una rematada i va entrar Álex Pachón. Mentrestant el Màlaga seguia a la seva: replegat i ordenat, alçant la veu en una ocasió de Luis Muñoz al travesser. De fet, a Juan Carlos no se li recordarà cap aturada. Però val més oblidar-ho tot. Demà tornarà a sortir el sol.