GIRONA FC

El Girona s’elimina injustificadament (2-0)

L’expulsió de Rivera condiciona el nefast paper dels blanc-i-vermells, superats clarament pel Màlaga

120 segons donen per moltes coses. Per exemple, per eliminar-se d’un partit que s’entreveia clau per estabilitzar l’estat d’ànim del Girona. Per començar, amb un gol d’un vell conegut, Cifuentes, després d’una pèrdua infantil de Borja García en el servei d’una falta a camp contrari. A continuació, per una entrada a destemps i injustificable de Rivera que va deixar l’equip de Pep Lluís Martí, que queda tocat, en inferioritat numèrica des del minut 23. Així, treure res positiu és molt complicat, i les bones sensacions de l’últim triomf van quedar oblidades de cop a Màlaga (2-0).

Haurà de lluitar molt, l’equip blanc-i-vermell, per assegurar-se el lloc al play-off d’ascens a Primera. Malgrat la derrota, els de Martí el mantenen. Però el calendari que s’acosta fa respecte: Saragossa, Almeria i Cadis, entre d’altres. Tots ells, per damunt en la classificació. Condicionats per la justa expulsió de Rivera, es van queixar d’un gol anul·lat a Cristhian Stuani per un fora de joc que, estudiada la repetició, no va quedar clar que ho fos.

Els locals, que arribaven al partit amb una llista de mínims, van neutralitzar la posada en escena dels gironins, que van repetir alineació amb la presència destacada d’Àlex Granell, que va igualar els 222 partits de Migue i el pròxim cop que jugui farà història convertint-se en el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del club a la LFP.

El Girona, segon pitjor visitant de la categoria, havia desaprofitat, només arrancar, una gran ocasió de Borja, que va perdre l’equilibri en el moment menys indicat. A partir d’allà, tot va fer pujada, i el gol de Cifuentes va obrir un escenari en què la inferioritat numèrica va ser la cirereta. Tot i acumular homes al davant i crear un mínim perill, la frustració era evident.

Si algú tenia una mínima esperança, es va esvair amb el gol de Sadiku al principi de la represa. Amb el 2-0, no hi havia res a fer. No pinta bé, el futur dels de Montilivi, i no poden esperar que per art de màgia tot canviarà si fa tantes setmanes que se’ls espera i no apareixen. Se suposava que era la millor plantilla que el club havia tingut mai, però no deixa de demostrar que està molt per sota d’altres conjunts amb més ganes i menys noms, dues virtuts que semblen haver-se esfumat.