El Girona empata a Getafe i ho deixa tot com estava (1-1)

GironaLa lluita per la setena posició continua oberta gràcies a l’empat entre el Getafe i el Girona (1-1), en un partit disputat fins al final. Tot i jugar amb un jugador més durant 45 minuts, els blanc-i-vermells s'han quedat a mitges en l'intent de remuntada i només han igualat el gol inicial d'Amath amb una diana de Stuani que manté l'objectiu europeu a un punt. Els homes de Bordalás, que han desaprofitat un penal, superen el Sevilla, amb un partit menys.

Tots els escenaris imaginables coincidien en un mateix patró: el partit seria intens. No és fàcil jugar al Coliseum, repetia Pablo Machín durant la setmana, i intuïa la duresa que s’han trobat al llarg dels 90 minuts. Fruit d'això, el tècnic sorià ha proposat una teranyina al mig del camp, amb la novetat de David Timor acompanyant Pere Pons i Àlex Granell, per afegir una dosi de múscul que incomodés els madrilenys. El valencià ja va ser un dels escollits a Vitòria i ha complert amb escreix, aprofitant les poques oportunitats dels homes menys utilitzats a causa del grandiós rendiment dels titulars. L’escenari, idoni per esprémer les qualitats menys agraïdes, ho exigia. Ningú ha regalat res, lluitant per cada pilota com si fos l'última. Repartida la possessió, la tensió s'ha palpat en cada disputa. Com si fos una partida d'escacs, cada moviment ha estat estratègic. No es podia esperar cap altra cosa tenint en compte que la setena posició els esperava.

A diferència d’altres jornades, els blanc-i-vermells han optat pel joc directe. No era el dia d'assumir riscos innecessaris. Amb els espais reduïts al no-res, triangular s'ha convertit en un mur difícil d’escalar. Portu i Stuani, aïllats esperant trobar el seu moment, pràcticament no havien entrat en joc quan el Getafe s'ha avançat en el marcador. Ángel ha fet seva la pilota, escapant-se de tothom per la banda dreta i, en un híbrid forjat entre la fortuna i la falta de contundència gironina, ha col·locat una centrada que, amb rebot i tot, Amath ha enviat a la xarxa (17'). El Girona necessitava remuntar, cosa que només ha aconseguit un cop en tota la temporada: el dia de la victòria contra el Madrid. Si ja era complicat, el desavantatge encara ho ha posat més difícil per a un equip que pateix quan es veu dominat. Ho passa malament quan intenta jugar a allò que s’allunya de la seva identitat, incapaç de contrarestar la proposta d'un rival que encara hauria pogut fer més mal si no hagués sigut per una aturada de Bounou als peus d'Ángel.

De mica en mica els madrilenys han començat a ensenyar per què són considerats uns experts en 'l'altre futbol': entre les múltiples interrupcions, les faltes constants, un minutet d'aquí i un altre d'allà, pràcticament no s'ha pogut jugar. Fins que una acció, tan absurda com inesperada, ha fet canviar el guió. Damián li ha clavat un cop a la cara a Stuani al límit del descans, ha vist la targeta vermella i ha comès un penal que l'uruguaià no ha desaprofitat. És el seu 19è gol a la Lliga, el millor registre d'un jugador blanc-i-vermell des que va arribar, el 2008, a la LFP. A aquest equip no se'l pot donar mai per mort.

Millora estèril

Amb espais per córrer, el Girona ha passat a ser el dominador. Obrint el camp, aprofitant la profunditat dels seus carrils, ha anat guanyant terreny a mesura que ha superat tot allò que el feia sentir incòmode, recordant-se a si mateix el valor d'un caràcter disposat a superar, també, un penal en contra que Jorge Molina ha estavellat contra el pal. Els nervis, a flor de pell, han arribat al límit i Machín ho ha vist clar: s'havia d'anar a buscar els tres punts, i per això ha fet entrar Borja García per Alcalá, cosa que ha obligat Timor a passar a l'eix defensiu. El madrileny, eix de totes les jugades constructives, ha posat la por al cos als locals. Ha demanat la pilota, assumint la responsabilitat sense amagar-se. Com tantes i tantes vegades, gairebé sempre amb encert. També ha aparegut Mojica, descarat. Per intentar-ho no quedarien.

Portu, en una centrada-xut que s'ha passejat sense tenir clar on anava, ha tingut l'1-2. El Girona empenyia fent tot el possible. No ha deixat de creure-hi, d'insistir. Penjant pilotes, intentant conduir, sortint al contraatac o canviant el sistema, amb l'arribada de Lozano. Tot ha estat estèril. De fet, qui ha tingut el gol més a prop és Jorge Molina, amb una rematada de cap al pal. A tres jornades per al final, tot queda com estava. Amb una diferència: els gironins mantenen el 'goal average'.