GIRONA FC

Obrir camí cap a un futur ple d’esperança

El Girona femení supera el centenar de noies i treballa per trencar els estereotips

Futbol femení Girona / David Borrat

“Si no fos per la implicació del club, els tècnics, les jugadores i els familiars, el creixement del Girona femení no hauria sigut possible”, afirma Joan Carles Sánchez (Barcelona, 1964), el coordinador d’una secció que respira amb força. El canvi és una evidència. “Hi ha el doble d’equips respecte al principi, hem passat de tenir-ne 3 amb 35 jugadores a inscriure’n 6 i superar les 100 jugadores. Fins i tot s’havien de pagar la quota i la roba, però ara ja no paguen res. Pot semblar poca cosa, però la transformació és bestial”. L’objectiu no és cap altre que convertir el Girona en una referència dins del territori. “Ens motiva veure com la projecció és real, perquè la nostra intenció sempre ha sigut la de construir una bonica història vestint els colors blanc-i-vermells”, assegura Júlia Vilardell (Banyoles, 1994), jugadora del sènior, que competeix a la Primera Divisió després de l’ascens del curs passat. Actualment són segones, en zona de promoció.

En els últims mesos la presència del Girona femení en els actes que regularment fa l’entitat s’ha incrementat notablement. Sense anar més lluny, aquest Nadal van formar part de la visita a l’Hospital Trueta i al Centre d’Acollida, en què van repartir joguines i van fer costat als nens ingressats. “Mai havia estat en un club en què ens tractessin d’una manera semblant. No som professionals i entenem que no pugui ser equitatiu, però ens tenen en compte”. A més a més, han fet xerrades sobre la seva experiència com a futbolistes i han organitzat tallers a les escoles per promoure els hàbits saludables. “Els nens no entenen que haguem de treballar si juguem al Girona. Aquest és un pas molt gran dins de la societat, perquè no es diferencia. Ja no és estrany veure una nena jugar a futbol. Quan participem en activitats ens demanen fotografies i autògrafs amb la mateixa il·lusió amb què els hi demanen als jugadors masculins”, comenta Mar Vergés (Palafrugell, 1995), també jugadora del sènior.

Vilardell pren la paraula: “Els volem inculcar que ho han de provar, si realment ho desitgen. Amb humilitat, esperem ser un mirall. Perquè només que algú s’atreveixi a lluitar pels seus somnis, com intentem fer, la nostra feina pren sentit”. Cal trencar del tot els estereotips i les possibilitats augmenten a còpia d’esforç. “Les jugadores se senten importants, perquè ho són. Això no tracta de fer equips perquè sí i anar a jugar els diumenges. Seguim un model, estem creant una cosa que sentim nostra i que va més enllà dels terrenys de joc”, afegeix Sánchez, que reconeix: Al principi d’aquest trajecte “tocàvem 10 portes per poder-ne obrir una. Ara ens passa el contrari”.

Competir a la Nacional

El Girona i el Sant Pere Pescador, de Primera Divisió Nacional –dues categories per sobre–, van signar un acord de col·laboració a finals d’estiu que inclou un dret d’absorció a executar abans del 30 de juny. L’entitat gironina, que va donar un cop de mà en la configuració d’una plantilla que lluita per la permanència, treballa amb el propòsit de tenir dos equips sèniors la temporada que ve. “L’escenari ideal seria que el primer competís a la Nacional i el segon assolís l’ascens a Preferent. Esportivament som on volíem ser, perquè tenim opcions serioses d’aconseguir-ho”, raona Sánchez, que té estudiats els diferents escenaris que es poden donar (inclòs un possible trasllat a Riudarenes, perquè Torres de Palau quedaria petit), per dur a terme el pla un cop es prengui la decisió definitiva. “És atractiu i un repte competir en campionats superiors”, diu Vergés.

“Només pensem en l’ascens a Preferent, que és el que veritablement està a les nostres mans. Recordar com vam començar i on som avui ens ha d’omplir d’orgull, perquè ningú ens ha regalat res”, confessa Vilardell, que sentencia: “Això fa que hi hagi un sentiment de pertinença molt fort. No ho fem només per nosaltres, estem obrint camí per totes les nenes que vindran el dia de demà”. El Girona cuida el femení. “Si el club aposta i ens segueix és perquè estem fent les coses bé. És un premi a totes les jugadores que tenim, des de les més grans fins a les més petites. I no podem deixar de progressar ni aturar la línia ascendent. Hem de continuar en aquesta direcció”, conclou Sánchez.