GIRONA FC

El Girona més intens torna a fer petit l’Atlètic (1-1)

Els blanc-i-vermells signen la millor ratxa sense perdre a Primera, de sis partits

Qui sap si la visita del rival amb el qual els blanc-i-vermells es van enfrontar en la seva primera vegada a Primera els ha omplert de nostàlgia, però el partit del Girona, que ha empatat contra l’Atlètic (1-1), ha sigut fantàstic. Només un gol en pròpia de Ramalho quan Montilivi cantava victòria ha evitat el triomf d’un conjunt que ha assolit la millor sèrie de partits sense perdre a Primera: sis. I per molts anys.

El Girona té l’art de convertir qualsevol problema en una oportunitat per fer-se una mica més fort. Ni quedar-se orfes de carrilers esquerres ha impedit a Eusebio escollir una opció competitiva. El debat entre l’aposta per la joventut de Valery o l’ofici d’Àlex Granell ha quedat resolt a favor del capità. Els galons pesen, i a Montilivi tothom ho sap. Aquesta decisió és la mostra perfecta de la fam d’un vestidor tossut a continuar regalant tardes de felicitat. Si s’ha de defensar l’escut fora de la posició natural, es fa. El que sigui per ajudar. Ha sigut Granell, però podria haver sigut qualsevol. Ha sigut al carril però podria haver sigut a la porteria. Estan acostumats a arremangar-se, ho porten a l’ànima. La paraula 'rendició' no forma part del seu vocabulari.

Aprofitant l’electricitat de Roberts, caigut a l’esquerra per cuidar com més millor la tasca de Granell, els blanc-i-vermells han sigut un martell, centrant i acumulant pilotes a l’interior de l’àrea d’Oblak, protegit magistralment per una defensa de circumstàncies però contundent en el rebuig. Savic i Lucas s’han fet un fart de desviar les millors intencions gironines, accelerats però amb la pausa necessària per evitar ensurts innecessaris. Griezmann ha fet lluir Bounou només començar, però el marroquí gairebé no ha tornat a intervenir. El Girona ha tingut la pilota gairebé el mateix temps que l’Atlètic, intel·ligent en la lectura dels espais. Els madrilenys, que necessiten poc per fer molt, s’han lamentat d’un xutàs al travesser de Saúl, després d’una assistència endimoniada del davanter francès. Simeone s’ha posat les mans al cap, però abans se les hi havia posat Eusebio, perquè Aleix Garcia ha tingut dues faltes calcades a la frontal i Granell i Stuani, amb un cop de cap prodigiós, han fregat el gol.

Sempre Stuani

El Girona ha sigut tan valent que fins i tot s’ha atrevit a un intercanvi de cops que ha tingut premi. No hi ha res com viure en un núvol i tenir Stuani entre els teus. L’uruguaià caigut del cel no fa promeses però es deixa la vida per assolir el que als mortals ens queda ben lluny. Lluita, lluita i lluita; per això se’n surt. Murri, ha interpretat una assistència de Roberts, provocant el penal d’Oblak i enganyant-lo per inflar el seu compte golejador. Els primers del Girona a Primera, també contra l’Atlètic, van ser seus. Avui en porta 32.

Lluny d’arronsar-se i tancar-se, Eusebio ha decidit que el seu equip defensaria el triomf buscant un avantatge més gran. Borja i Aleix s’ho han passat pipa, consentint l’esfèrica i fent-la circular amb intenció. No ha sigut un domini aclaparador perquè l’Atlètic començava a empipar-se, però sí que ha sigut prou important per sentenciar abans d’hora. Àlex Granell ha pogut marcar el segon dues vegades, però primer Oblak i després mig pam han impedit que Montilivi el pogués cantar.

El que sí que ha pogut fer l’estadi ha sigut ovacionar Portu, retornat després d’un mes d’absència per la seva lesió. També s'ha estrenat Valery, del Peralada. Com més temps ha passat, més s’ha començat a tancar el Girona, empès per un Atlètic en aquells moments enfurismat. Simeone ha posat tota la carn a la graella, amb Correa i Gelson, mentre Eusebio es veia obligat a sacsejar la porteria amb l’entrada de Gorka, que no jugava a la Lliga des del partit al Wanda Metropolitano contra l’Atlètic del gener passat, quan va entrar perquè Bounou es va lesionar. Com avui. Sense temps per aclimatar-se, el navarrès ha tret una mà providencial a xut de Saúl però no ha pogut fer res davant l’error de Ramalho, que, intentant desviar la pilota davant Diego Costa, ha xutat al fons de la xarxa i ha signat un empat que no fa mal i amplia la sèrie d’imbatibilitat a un cim fins ara mai vist a Montilivi. El Girona, cada cop més gran, va tornar a fer petit l’Atlètic. No perquè sigui habitual deixa de ser notícia.

Més continguts de