Girona l’enamora
Marc Gasol ni és un esportista d’elit normal, ni és tan sols el germà de Pau Gasol. S’ha guanyat dins i fora de les pistes ser en Marc a seques i en majúscules. Els inicis de la seva carrera no van ser fàcils. Després de seguir el germà gran, com tota la família, en la seva aventura nord-americana, va tornar sol a Catalunya per intentar triomfar a l’equip dels seus somnis, el Barça, però no va tenir l’èxit que desitjava. Aquell període, amb tan sols 18 anys, segurament va ser difícil de gestionar emocionalment. Però l’exili a Girona i un nou projecte, en aquell moment engrescador, van ser determinants per girar la truita. Un club nou, un entrenador que creia en ell i un veterà com Darryl Middleton a prop van fer-lo tornar a creure en el bàsquet.
El jugador de Sant Boi no oblidarà mai aquells dos anys viscuts. Li va suposar el bitllet de tornada als Estats Units. Memphis l’esperava amb els braços oberts quan en Pau acabava de marxar als Lakers. Allà s’ha convertit en el pilar més important de la franquícia de Tennessee i el seu nom està quasi al nivell del mític Elvis. Sí. Memphis, Marc i bàsquet sempre aniran lligats. Per a ell, Girona, Marc i bàsquet, hi aniran igual o més. En Marc considera Girona la seva ciutat adoptiva i creu que sempre hi estarà en deute pel que hi va viure. Humanament, en Marc és un tipus de fortes conviccions, tossut de mena i que alguns cops pot ser tan decidit i contundent fora de la pista com ho és dins.
Fa un parell d’anys va decidir crear-hi un club-escola de bàsquet de categories inferiors modèlic. Passat aquest període, ha ampliat el projecte amb un equip sènior a la lliga EBA que permeti tenir projecció esportiva als nens de l’escola sense que deixin d’estudiar ni hagin de moure’s de la ciutat. És una entitat en la qual inverteix una important quantitat de diners anualment perquè sigui viable, sense buscar-hi cap retorn. Un club en què el model està per sobre de les persones i les individualitats. Un projecte tan seriós i únic que no n’he vist cap d’igual en el bàsquet professional. Un equip on, si les lesions el respecten, segurament en Marc vindrà a retirar-se quan acabi l’etapa a la NBA.
Girona podrà tenir futbol, bàsquet femení i, potser, bàsquet masculí al més alt nivell competitiu. En Marc ha fet una aposta seriosa i atrevida, és la forma en què vol demostrar la seva estima per la ciutat. Ara falta deixar passar el temps, que el projecte maduri, que la ciutat el faci seu i l’estimi tant com en Marc estima la ciutat.
