El Girona mira cap a Europa amb arguments per fer-ho

GironaLa virtual permanència aconseguida a Vila-real ha fet canviar la perspectiva dels objectius marcats pel Girona al començament de la seva primera temporada a l’elit. Amb 40 punts sota el braç, la salvació és pràcticament una realitat. Setens a la classificació, l’ambició demana voler més. Mantenir aquesta posició, però, obligaria a disputar tres rondes prèvies -la primera, a finals de juliol- per accedir a l’Europa League, amb el sobreesforç físic que això comporta perquè les vacances es veurien retallades de manera substancial. A només un punt de l’accés directe, els blanc-i-vermells volen provar-se a si mateixos gràcies a un inici de segona volta sorprenentment efectiu. Sense exigències ni res a retreure si no s’hi arriba, tenen arguments sòlids per somiar.

Després de sumar 9 dels últims 12 punts en joc, amb dues victòries consecutives incloses -la de Vila-real, a més, trencava la pitjor sèrie amb Machín lluny de Montilivi de sis partits sense guanyar-, el salt qualitatiu és immens respecte als primers passos. A aquestes altures, el Girona només havia sumat 6 punts (1 victòria, 3 empats i 4 derrotes). Una volta més tard i contra els mateixos rivals, n’ha aconseguit 14 (4 victòries, 2 empats i 2 derrotes). En una hipotètica taula de la segona volta seria el cinquè classificat, només superat pel Madrid (19 punts), l’Atlètic (19), el Barça (18) i el Sevilla (16). Unes estadístiques d’equip gran que han transformat completament els propòsits: de jugar amb foc a mirar a Europa. Una proesa que l’ha convertit en el millor equip debutant a la Lliga des que els triomfs valen tres punts i que s’afegeix a la condició que ostenta des de fa setmanes de millor equip ascendit de les cinc grans lligues europees (Alemanya, Itàlia, Anglaterra, França i Espanya). L’últim precedent és l’Albacete de Benito Floro que, en la jornada 27 de la temporada 1991-92, tenia 13 victòries, 7 empats i 7 derrotes. Traduït a la puntuació actual, 46 punts, 6 més que els homes de Pablo Machín, que tenen dos triomfs menys i dues derrotes més que aquell Albacete.

Eficàcia a les àrees

Dos de les principals preocupacions suscitades pels resultats dels mesos de setembre i octubre, on només va sumar 2 punts de 18 possibles, semblen del tot superades. El tècnic sorià repetia constantment la falta de contundència a les dues àrees: si els rivals feien mal amb molt poc, al Girona li costava un munt aprofitar les seves ocasions. Per aquest motiu, ara fa una volta -i coincidint amb la visita a Riazor (l’1-2 contra el Deportivo va significar la primera alenada per fugir de la zona de risc)-, fins i tot va sacsejar la porteria amb l’entrada de Bounou per un irregular Gorka. El marroquí viu dies feliços i ha tancat amb clau les ofensives dels seus rivals. En les últimes 9 jornades ha signat 6 porteries a zero contra el Las Palmas, el Màlaga, l’Athletic, el Leganés, el Celta i el Vila-real, i només la patacada del Camp Nou -l’Atlètic i el Sevilla van marcar-li un gol cadascun mentre que el Barça n’hi va fer sis- taca una marca que competia amb Jan Oblak i Marc-André Ter Stegen, que n’han encaixat quatre, per la condició d’equip menys golejat de la segona volta.

Resolts els problemes al darrere, Stuani i Portu fa temps que han solucionat els de davant. Entre tots dos acumulen 25 dels 38 gols del Girona, un 65,78%, aconseguits en 86 llançaments. La mitjana fa por: és de 3,44 xuts per gol i els situa en els cinc primers llocs d’efectivitat del campionat sempre que la xifra individual superi els 5 gols. Dels 21 partits en què els blanc-i-vermells han vist porteria, o l’un o l’altre han anotat en 18 jornades, un 85,71%. L’equip depèn absolutament dels seus gols i només se n’han salvat el Màlaga, l’Espanyol i l’Eibar, malgrat que Stuani i Portu només han coincidit marcant en quatre ocasions, davant el Celta, el Reial Madrid, el Las Palmas i el Leganés. Les 14 dianes de Stuani -supera en dos el seu millor registre- i les 11 de Portu -tres més que el seu límit anterior- brillen encara més quan es comproven els registres de fins a 7 equips de la Lliga: són els mateixos que té el Deportivo de la Corunya i superen els 24 de l’Espanyol i l’Alabès, els 23 del Leganés, els 22 del Llevant, els 19 del Las Palmas i els 16 del Màlaga.

Stuani, l’estilet

L’uruguaià aconsegueix la meitat dels seus gols amb el cap -7 dels 14- i lidera aquesta particular classificació per davant del seu compatriota Maxi Gómez, del Celta. Una xifra que no dubtarà a intentar ampliar divendres en la visita del Deportivo (21.00 h, BeIN LaLiga). Convertint el seu camp en un fortí, els gironins hi han guanyat els últims cinc partits, sense encaixar cap gol, des del 2-3 aconseguit per l’Alabès a Montilivi en l’última jugada d’aquell fatídic 4 de desembre.

Tres mesos més tard, el Getafe, el Las Palmas, l’Athletic, el Leganés i el Celta han caigut un darrere l’altre amb un balanç global de 13-0 que faria tremolar qualsevol i que el Girona voldrà estirar -el sostre el marca el curs passat, amb vuit- mentre continua acumulant mèrits per competir el pròxim curs a Europa.