GIRONA FC

El Girona no sedueix i s’enfonsa a Alcorcón (1-0)

Arribas, al tram final, provoca la segona derrota consecutiva del conjunt blanc-i-vermell

Potser té raó, el Girona quan reconeix que només cal pensar en la permanència, encara que el passat més recent pesi i porti a conclusions equivocades. El vestidor no vol perdre la fe, però té massa obstacles que li impedeixen trobar una mica de tranquil·litat. És un mal termòmetre que tan sols hagi guanyat un partit dels últims set, incloent-hi la derrota a Alcorcón (1-0), la segona consecutiva.

Amb més propòsits que fets i lluny de seduir, va començar aixecant el dit, amb timidesa. Francisco va variar un pèl el dibuix, estirant l’equip cap amunt. També és una manera de protegir-se, sobretot quan el rival, com era el cas, es presentava esperançat per la transformació patida amb el fitxatge d’un talismà a la banqueta, Anquela. En la primera ocasió Bueno va fer punteria al travesser. No hauria valgut perquè la jugada va ser invalidada per fora de joc, però ja havia deixat un avís que els madrilenys no van trigar a contestar: el mateix Bueno va rebutjar la rèplica, en un xut de Gorostidi.

El cara a cara entre dos dels golejadors de la Lliga, Gual i Sylla, s’esperava amb impaciència. Va acabar en taules, perquè cap dels dos va marcar. Gual, que el curs passat va estar mig any a Montilivi, es va fer un fart de córrer, però va desaprofitar un penal, mentre Sylla es barallava per guanyar petites batalles que pocs cops van caure del seu costat. Els gironins van intentar posar pausa a la intensitat que ensenyava l’Alcorcón, disposat a suar sang a cada acció per guanyar els metres que fessin falta. Quan podien, per descomptat, van treure el cap buscant el joc directe i obligant Dani Jiménez a una doble intervenció, després d’una centrada de Calavera que es va anar enverinant amb el bot i una rematada amb el cap de Bárcenas. Més endavant ho tornarien a provar amb un contraatac dirigit per Sylla al qual Gumbau no va arribar per molt poc. El partit prometia.

Errors evitables

Però ja se sap que moltes vegades les promeses se les emporta el vent. Perquè el Girona va estar a punt d’incendiar-se amb un nou regal. I últimament ja hem perdut el compte, dels errors evitables. En una acció sense perill a la seva pròpia àrea i lliure de cap contrari que li fes nosa, Saiz va mesurar malament el control i va tocar la pilota amb la mà. Un penal innocent que Gual va enviar al travesser, fent dolenta aquella dita de la llei de l’ex, que exposa que aquest sempre t’acaba marcant. Per les coses bones i per les dolentes, aquesta temporada és plena de misteri.

L’Alcorcón, que va sortir del descens, va saber adaptar-se millor a les exigències, insistint dues vegades en els dos primers minuts de la segona part. Ho faria una tercera, en una oportunitat de José Carlos atrapada per Juan Carlos. Francisco va moure la banqueta, canviant Cristóforo, que tenia una groga, per Kebe. Tot fos per no tornar a quedar-se en inferioritat. De fet, els dos conjunts lideren la classificació d’expulsats. En fi, coses que passen. Com l’ensopegada de Gumbau intentant rematar una assistència de Luna o els centímetres que van separar Sylla del gol, en una acció de Calavera. Perquè el gol d'Arribas al tram final malauradament no va sorprendre.