El Girona paga el peatge de sortir adormit a Ipurua (4-1)

GironaQui arribés tard a l’inici del partit, es quedaria incrèdul en veure el 2-0 que assenyalava el marcador passats els primers 10 minuts. Puntuar a Ipurua és extremadament complicat però, si la intensitat no és l’adequada, el repte s’agreuja. Aquest és el peatge que va pagar un Girona adormit i superat per un Eibar que competeix de meravella. Emocionalment llançats, el fantàstic 2017 dels dos equips ja és història, finalitzat amb un 4-1 favorable als guipuscoans, que superen d’un punt als gironins en la classificació.

Les dinàmiques feien preveure un partit equilibrat i ric en igualtat, res a veure amb la realitat que es va viure. Els dos conjunts es van reptar a un intercanvi de cops que els blanc-i-vermells van trigar a encaixar. La competitivitat, tret característic que els uneix, sorprenentment va desequilibrar la balança a favor dels blaugranes, que van arrencar abans i millor que el Girona. Sempre amb una marxa més. Sense saber com, els homes de Pablo Machín es veien dos gols per sota en l’electrònic. Especialment greu va ser la badada que significava el gol més ràpid del què portem de campionat. Un innocent servei de banda servit per Cote que Charles va fintar enganyant els seus marcadors deixava Inui a la frontal de l’àrea que, sense pensar-s’ho, engaltava un xut creuat lluny de l’abast de Bounou. Tot just havien transcorregut 41 segons. La incomoditat es reflectia en els rostres visitants, més atents a parar l’allau que a contrarestar-lo. La superioritat, però, era massa evident i el segon cop no trigava a arribar. Una excel·lent jugada col·lectiva finalitzada amb un rematada de cap de Charles complicava l’objectiu dels gironins, lluny del rendiment d’altres nits. Esgotats pel bombardeig exigit pel conjunt guipuscoà. Entremig dels dos gols, només Portu posava a prova els reflexos de Dmitrovic, que no podia fer res davant el llançament de falta per tot l’escaire de David Timor, que donava una vida extra a un conjunt que mai es rendeix. Va ser un miratge. Malgrat reduir les distàncies, les sensacions no van canviar. El Girona, incapaç de enllaçar una possessió prou llarga per inquietar els locals, seguia sense gaudir. I quan no somriuen, alguna cosa va malament. Sort van tenir que Kike perdonava el tercer després d’una assistència de Jordán abans d’arribar a un descans que, fins i tot, podia haver vist un injust empat, ja que Stuani comprovava com la defensa allunyava un toc de taló amb direcció al fons de la xarxa.

Sense capacitat de reacció

El pas endavant que Machín pretenia fer va quedar neutralitzat ben aviat. Una nova incoherència en l’eix defensiu permetia a Inui, aprofitant un rebuig de Bounou a xut de Kike, sentenciar el partit. Definitivament, no era la nit d’un Girona que trencava una imbatibilitat a camp contrari de sis partits –set comptant la Copa-, els millors registres des de l’arribada del tècnic sorià. Amb el desavantatge de dos gols novament a l’escenari, no van tenir la capacitat per tapar unes ferides augmentades amb el gol del gironí Joan Jordán en l'últim sospir. Capcots, els gironins ho havien intentat més per instint que no per convicció. Per fidelitat a una identitat. Ahir, però, els miracles no estaven al seu favor. Ja n’han fet bastants durant 365 irrepetibles.