GIRONA FC

El Girona i el ‘play-off’ d'ascens a Primera: una relació maleïda

Incapaç de pujar en els quatre anteriors intents d’eliminatòries, rep l’Almeria en les semifinals

El 23 de juny del 2013, la plaça del Vi era una festa. I això que el Girona, liderat a la banqueta per Rubi, venia de perdre a Almeria la possibilitat de tancar el curs amb l’alegria més gran de totes. Com que la fita, a principi de temporada, era una utopia insòlita, la celebració va ser grossa. Fins i tot es va fer una rua, convertint aquella derrota en una gran victòria perquè el club havia donat símptomes de grandesa. “Ara la gent sap qui és el Girona”, deia l’aleshores tècnic blanc-i-vermell. L’alcalde, Carles Puigdemont, va afirmar: “Heu aconseguit ser un equip estimat per tot el territori”. La història, però, ha canviat tant que set anys després les expectatives són gegants. Els dos cursos a Primera, malgrat ser preciosos, han canviat la mirada. Ningú no celebra derrotes, tothom exigeix guanyar. Amb aquest pes, els homes de Francisco provaran de trencar el seu malefici als play-off d’ascens a Primera. En quatre intents, mai han aconseguit pujar per aquest camí. Qui sap si a la cinquena serà la vençuda.

L’Almeria és el rival a les semifinals, amb l’anada a Montilivi (19.30 hores, Movistar LaLiga). Un partit que arriba marcat pel covid-19, ja que 24 hores abans del partit el rival va anunciar que un membre de la plantilla havia quedat aïllat en espera de més resultats, doncs primer va donar positiu per covid-19 i en un segon test, negatiu. En ser un resultat no concloent, el van aïllar i l'Almeria espera viatjar amb normalitat ja que els altres tests haurien estat negatius.

Abans que el campionat s’aturés per enèsima vegada, ja amb l’andalús al vestidor, els gironins van guanyar la partida. Es desconeix si el precedent serveix o no serveix, perquè els visitants estrenen entrenador. De fet, entre tots dos conjunts han tingut nou tècnics, aquest any. Sinònim d’una inestabilitat que sol portar mals presagis. “És cert que no sabem què ens trobarem i ens falta informació, però vull veure un equip semblant al de les últimes jornades de Lliga. Vam sumar 11 dels 15 punts en joc, deixant la porteria a zero tres vegades i sent competitius menys a Alcorcón, en què vam fer molts canvis”, explica Francisco. Concentrats tal com marca la Lliga, només tindrà les baixes de Brandon Thomas i Brian Oliván perquè recupera Maffeo i Calavera, que es juguen un lloc a la banda dreta. Pel que fa a la resta, sortiran els de sempre, amb Cristhian Stuani, pitxitxi de la categoria amb 29 gols, com a pal de paller. D’ell depenen la majoria d’opcions del Girona de tornar a l’elit. El duel que viurà amb Darwin Núñez, la referència contrària, serà dels que marquen època. “Tinc clar que arribem preparats i bé, sabem què volem fer al terreny de joc. Aquests dies, un cop s’ha sabut que la competició tirava endavant, ens hem endollat moltíssim. La setmana ha sigut fantàstica, en intensitat i actitud. Ara toca fer un bon partit”, afegeix l’entrenador, que no té temps per perdre. “Hem aprofitat les setmanes per treballar i actualitzar conceptes que havia sigut impossible de desenvolupar per falta d’espai des de la meva arribada, però alhora no hem volgut castigar físicament la plantilla”.

La història hi està en contra

L’estrena en un play-off a Primera va ser en el curs 1935-36, malgrat que llavors es va fer un denominat Torneig de Promoció a 1a Divisió que el Girona va poder disputar gràcies a haver acabat primer en el grup 2 de Segona. Al moment clau, però, les cames van fer figa, hi va haver una sacsejada a la banqueta (Torredeflot, un dels centrals de la plantilla, va substituir Zabala) i en els 10 partits d’una lligueta de sis equips que va acabar amb l’ascens del Celta i el Saragossa, els gironins van acabar últims, amb un balanç de dos triomfs, tres empats i cinc derrotes. No seria fins a l’esmentat duel contra l’Almeria, la temporada 2012-13, que tornaria a tenir opcions reals de pujar a Primera. Després de batre l’Alcorcón a les semifinals (1-1 i 3-1), no va poder tocar la glòria a la final: Felipe Sanchón va fallar un penal a l’anada (0-1) i l’Almeria va ser infinitament superior a la tornada (3-0).

Els dos últims precedents ja són amb Pablo Machín a Montilivi, el preludi d’un ascens que acabaria arribant a còpia d’insistència. L’any 2014-15 l’equip, encara afectat emocionalment per la garrotada al descompte contra el Lugo que el va deixar sense pujar directe, no va poder superar les semifinals i es va veure remuntat pel Saragossa (0-3 i 1-4). El curs següent, el 2015-16, sí que va accedir a la final després de tombar el Còrdova en una dramàtica pròrroga (2-1 i 3-1), però va caure contra l’Osasuna perdent els dos partits (2-1 i 0-1). D’aquesta eliminatòria encara hi ha Alcalá, Maffeo, Aday, Granell i Borja García a la plantilla. “No hi ha cap favoritisme, la realitat diu que som de Segona. Des del primer minut de la competició s’ha cridat que érem els principals candidats, però això s’ha de demostrar. Si volem pujar a Primera, haurem de fer mèrits i tenir present tot el que ens hi juguem”, conclou Francisco.