El Girona ja sap que no pot guanyar sempre (1-1)

GironaQue el Girona hagi sigut incapaç de vèncer en cap dels cinc partits posteriors a una aturada no és casualitat. Esgotats després d'un esforç descomunal, el Girona ha vist com el Llevant surt de Montilivi amb un punt (1-1) tot i avançar-se gràcies a un golàs d'Àlex Granell contrarestat per Morales. Esvaïda la ratxa de victòries seguides al seu estadi, els blanc-i-vermells han sabut sumar un punt en un d'aquells dies foscos en què no surt res davant un conjunt en estat de gràcia des que Paco López va agafar les regnes de la banqueta.

Passats els primers minuts de tempteig, Portu ha irromput per desordenar l'ordre proposat pels dos equips. El murcià, amb un estat físic envejable, ha fet servir la seva potència per fer anar de corcoll a tothom que se li posava al davant. En 10 minuts, ja havia forçat dos serveis de cantonada. L'avís més perillós, però, ha sigut a càrrec d'Aday, que tornava a l'onze a causa de la sanció de Mojica, amb un xut potent més enllà de la frontal que Oier ha rebutjat amb encert. Seriosos al darrere davant l'ofensiu plantejament dels llevantins, Maffeo s'ha vist obligat a tallar, providencialment, dues internades pel cantó dret amb molt mala idea. El Llevant, lluny d'espantar-se, ha continuat fidel a la inèrcia guanyadora construïda amb l'arribada de Paco López a la banqueta. Primer Roger i després Boateng han obligat a intervenir Bounou, gegantí sota els tres pals malgrat els dubtes físics amb què ha arribat al partit. El marroquí viu el millor moment de la seva trajectòria i arriba on els seus companys no ho fan. Una assegurança de vida que explica la ja tallada sèrie de sis victòries dels blanc-i-vermells al costat d'una afició que ha fet penjar el cartell de localitats exhaurides, tal com ja havia passat contra el Barça i el Madrid, omplint 11.391 seients, la tercera millor entrada del curs. Un senyal inequívoc de la fidelització d'un model que els gironins senten com a seu, tenint un sentiment de pertinença que ajuda a assentar les bases d'un futur que amenaça, descarat, a seguir repartint alegries.

Poderosos en el joc aeri, Bernardo ha estat a punt d'inaugurar el seu compte golejador rematant de cap una precisa centrada de Borja García i reaccionant als dos ensurts patits a la seva àrea. Sense la brillantor d'altres jornades, el Girona s'ha mostrat intel·ligent i ha buscat els punts febles del seu adversari per intentar fer mal en el moment oportú. S'ha sabut transformar amb diferents vestits segons la conveniència. Fa dies que no passa per damunt del rival, però el compte de punts augmenta. Uns dies per la pissarra, uns altres per l'encert individual o, fins i tot, pel desgast que provoca jugar contra 11 homes il·lusionats i amb fam d'èxits. Tot s'hi val si comporta més victòries. La fusta, al cap de mitja hora de joc, ha impedit que la inèrcia es desequilibrés escopint un xut d'Aday que Montilivi ja celebrava. Qui presagiava un passeig, s'havia equivocat. Cap partit a Primera és fàcil de guanyar, per molt que la distància entre els dos equips faci semblar que viuen en mons diferents. Amb tot el que s'ha viscut els últims anys, a Montilivi ja no sorprèn res. Tampoc el tram final d'un primer acte que no passarà a la història i que ha vist com del possible 1-0 a causa d'un xut d'Àlex Granell que s'ha perdut fora per poc s'ha pogut passar al 0-1. Boateng, sol davant Bounou, ha creuat massa la pilota i l'ha feta impactar amb la base del pal dret, cosa que ha provocat el neguit general. La sort, molts cops esquiva, a vegades també juga a favor del Girona.

Intercanvi de cops

Els ensurts han continuat amb l'entrada del segon temps en dues accions visitants que han confirmat la incomoditat dels gironins al terreny de joc. Lerma, amb un xut llunyà, i altra vegada Boateng han errat dues ocasions de les que passen factura. El Girona no sol concedir tantes facilitats, acostuma a no deixar escletxes. Quan n'hi ha, és gairebé una obligació aprofitar-les. El Llevant no ho ha fet i ho ha pagat car, sense tenir temps de reacció. Amb una canonada imparable, Àlex Granell ha segellat el seu primer gol a l'elit amb una obra d'art. El seu obús s'ha colat, sense previ avís, per l'escaire d'Oier i ha deixat bocabadats tots els presents. No hi ha més bona carta de presentació que aquesta. Amb Montilivi fregant-se els ulls, la sentència no ha arribat per ben poc. Stuani ha enviat a fora una d'aquelles pilotes que acostuma a impactar al fons de la xarxa. Incrèdul, es tapava la cara.

El destí ha volgut que, tal com el Girona ha aprofitat les errades del Llevant, els valencians hagin tret suc de les dels gironins. Morales, sol davant Bounou, ha empatat el partit després de regatejar-lo i empentar la pilota a porteria buida, cosa que ha glaçat Montilivi quan ja veia els tres punts més a prop que mai. Al límit del fora de joc, ha aconseguit el que cap dels últims sis conjunts que havien visitat l'estadi gironí havien sabut fer: marcar un gol. L'acció ha desendollat momentàniament els gironins, més erràtics que de costum i que s'han vist superats per un Llevant que ha semblat tenir una marxa física superior que no ha sigut suficient per vèncer però sí per recordar que el Girona no pot guanyar sempre.