El Girona continua en estat de gràcia
Alcalá passa a la història en la primera victòria dels gironins a l’elit davant un fluix Màlaga
GironaUn recognoscible Girona ja té al sac la primera victòria de la seva història en l’elit del futbol. El solitari gol d’Alcalá va ser suficient per derrotar el Màlaga (1-0) i seguir ratificant les sensacions d’un equip majúscul, en personalitat i intencions. Amb els caràcters definits i un patró de joc inamovible, el gran èxit de l’equip de Pablo Machín radica a no complicar-se més enllà del que toca. Creu en el que fa i ho porta a la pràctica de meravella. I aquest és un valor d’incalculables dimensions que, sens dubte, farà bé de no perdre un equip gironí que ha aterrat a l’elit amb més força del que es preveia. Invicte després de dues jornades i en posició -momentània, això sí- de Lliga de Campions. Això és seriós.
Si Machín no va alterar l’onze que tan bones prestacions va oferir en l’estrena, el conjunt malagueny va tenir en el català Àlex Mula, de 21 anys, la seva gran novetat dins un sistema tàctic que va deixar les provatures a banda, recuperant el 4-2-3-1. Sense anar més lluny, de les botes del jugador format al futbol base de l’Espanyol, i reclutat en terres andaluses pel plorat Manel Casanova, van sorgir les primeres arribades visitants, sempre amb criteri. A falta de fluïdesa en les combinacions, els primers 15 minuts van servir per comprovar que la pissarra de Jordi Guerrero segueix sent un dels punts forts d’aquest Girona. Si Alcalá va rematar molt desviat en la primera ocasió, Borja García no va voler ser menys i va enviar la pilota als núvols després d’un ràpid servei d’Àlex Granell. I la tercera va ser la bona. Després que Borja Bastón pequés en l’u contra u que hauria pogut avançar els seus, el capità del Girona, més llest que ningú, es va anticipar a tothom per assistir Portu, que va veure com el seu llançament era rebutjat per Roberto amb una gran estirada però en direcció errònia als seus interessos, perquè Alcalá, sense oposició, només va haver d’empènyer la pilota per inaugurar el marcador. Amb l’avantatge, els homes de Machín van flairar la sang i no s’ho van pensar dues vegades a l’hora d’anar a burxar la ferida. Els llançaments de Granell i Portu, però, no van entrar pels pèls. El Màlaga patia i Míchel n’era conscient: arribar al descans va significar un bàlsam per a un conjunt que va oferir massa poc al primer acte.
L’orquestra no va defraudar
La carta de presentació del Girona després del descans va ser immillorable. Una recuperació en la sortida de pilota dels de Míchel va permetre a Borja García regalar una ocasió magnífica a Stuani, que va perdonar rematant massa creuat. A la sala de màquines, els gironins Pere Pons i Àlex Granell -es va exhibir com mai- van agafar la batuta d’una orquestra que tenia, en la seva màxima esplendor, els solistes Borja García i Portu. Tots dos, com si el seu futbol fos música celestial, s’han adaptat a l’exigència de la nova categoria amb un mestratge i unes dosis de lideratge que a Girona coneixen de meravella. La superioritat, molt manifesta, no venia acompanyada de la sentència i Montilivi va emmudir quan Jony va rematar al cos del porter basc. Presidits pel polèmic xeic Abdullah Bin Nasser Al Thani, que a Màlaga comencen a voler veure més lluny que no pas a prop, l’equip de Míchel hauria pogut empatar a l’última jugada, però la sort es va aliar amb el Girona per segellar tres punts d’or.
