GIRONA FC

El Girona sent les papallones a l’estómac d’una nova final (1-2)

La victòria contra l’Almeria, amb gols de Samu Saiz i Stuani, manté viu el somni de l’ascens

El Girona torna a tenir aquella mirada de desig que el va impulsar a viure un conte de fades que insisteix a recuperar. No ho semblava, fa poc. Perquè el descens a Segona va ser una punyalada que ningú s'esperava. Encara menys, tal com es va produir el cruel desenllaç. Però ha sabut navegar tot i les tempestes que l’han acompanyat durant un curs etern en què ja ha complert l’objectiu de lluitar per l’ascens fins a l'últim dia de competició. La victòria a Almeria (1-2), en la tornada de l’eliminatòria, ha segellat la seva classificació per a la final d’aquesta setmana. El gegant per fi ha despertat. Ara falta rematar-ho.

La sortida dels homes de Francisco, el fitxatge del qual ha estat clau en la rebel·lió del col·lectiu, ha estat impecable. Ja ho va dir a la prèvia, el tècnic, que qui es relaxés no agafaria l’avió. Seriós i contundent, l’equip, amb Jairo en comptes d’Aday, lesionat, ha anat per feina. Tan sols havien passat quatre minuts quan Samu Saiz, últimament tocat per la inspiració divina, ha engaltat una pilota lliurada a la frontal per superar Sivera, que ja havia rebutjat una ocasió de Gumbau. S'esvaïen així possibles neguits i es descartava una hipotètica pròrroga. De fet, el mateix Saiz ha estat a punt de marcar el segon, però s'ha fet un embolic intentant una rabona que s’hauria fet viral en cas d’acabar bé.

L’Almeria, lluny de la covardia del partit d’anada, ha assumit riscos. Amb Juan Muñoz recuperat, i una bona versió de Darwin, el porter Riesgo s'ha vist obligat a intervenir. No ha pogut fer res quan Lazo, amb massa facilitat, s'ha esmunyit entre els centrals per empatar. Perquè si algú creia que el Girona no patiria és que no coneix la història dels blanc-i-vermells, que no saben viure si no és als extrems. Abans d’arribar al descans Stuani s'ha queixat d’un possible penal, però l’àrbitre ha mirat cap a un altre costat.

Exercici de solidaritat gironina

Sivera, ja a la segona part, no sap com ha tret un cop de cap de Borja García que feia olor de sentència. Riesgo també ha hagut de treballar, saltant als peus de Balliu, quan els locals només estaven a un gol de sembrar el pànic. Els gironins s'han vist empesos a fer un exercici de solidaritat, mantenir la concentració i posar-se la granota de treball. També han tingut temps de deixar-se veure en atac, però menys del que seria aconsellable. Riesgo, disposat a no donar vida a l’Almeria, ha aturat un xut de Lazo.

Com més intensitat hi han posat els locals, que s'han anat diluint, més tranquil·litat ha volgut transmetre el Girona. Francisco ha mogut la banqueta amb la intenció d’oxigenar: Maffeo ha entrat per Jairo; Valery per Mojica, lesionat; i Diamanka per Gumbau, amb targeta. José Gomes no podia ser menys i també ha fet canvis, però no li han servit de res. Tot estava sota control. I si no ho estava, com a mínim ho han dissimulat molt bé. El gol de Stuani ha sigut la cirereta. A Montilivi senten les papallones a l’estómac d'una nova final.