El Girona s’estabilitza i somriu a base de triomfs

GironaDilluns de la setmana passada, els gironins tancaven la novena jornada a Riazor amb la necessitat extrema de puntuar. Tot i els mèrits que havia fet en els partits anteriors, el Girona només havia sumat sis punts a la Lliga. Les sensacions, bones, no tenien res a veure amb els resultats, i l’equip quedava just per sobre de la línia vermella del descens. Un resultat negatiu contra el Dépor hauria contribuït a alimentar els dubtes. Amb caràcter i rauxa, els de Pablo Machín van fer un grandíssim partit a la Corunya i van tornar amb tres punts d’or. Diumenge, però, van fer saltar la banca.

Sota la protecció de Sant Narcís i amb un cívic Montilivi entregat a la causa, el Girona s’imposava a un Reial Madrid farcit d’estrelles i aconseguia un triomf majúscul i sonat que es recordarà durant molts anys. La victòria ha ocupat un grapat d’hores a la televisió, ha situat Girona al món i ha donat a conèixer els actius d’un conjunt que va competir amb el cor, sense defallir, tal com ha fet durant els últims anys. Ni dos pals enmig del gol d’Isco el van tombar, sinó que van posar dret un públic que el va empènyer en quatre minuts d’autèntica bogeria.

Sis punts en set dies

Stuani i Portu van signar un triomf que duia el segell del grup i culminava una setmana de sis punts. Els mateixos que els aconseguits en les vuit jornades anteriors, però en set dies plens de noms propis i de girs inesperats de guió.

La titularitat de Bounou, la disciplina de Juanpe, la solidesa de Bernardo, el retorn de Muniesa, el creixement de Maffeo, l’electricitat d’Aday, l’orgull de Pere Pons, l’esquerra de Granell, el talent de Borja García, la passió de Portu o l’olfacte golejador de Stuani. Individualitats al servei d’un col·lectiu estabilitzat al voltant de la mitja taula i que somriu mentre segueix escrivint, amb fermesa, les pàgines més brillants de la seva història.