El Girona suma una nova victòria per a la seva col·lecció de rècords

GironaEls gols de Cristhian Stuani són l’aval principal d’un col·lectiu que continua mostrant la seva millor versió, escalant posicions a la taula classificatòria i superant tots els reptes que es proposa. El triomf davant l’Athletic (2-0), el primer equip que el va derrotar en aquesta meravellosa història a Primera, gràcies al doblet de l’uruguaià, significa el tercer consecutiu a Montilivi i la quarta jornada seguida sense perdre. Sòlids al darrere i punyents en atac, els blanc-i-vermells no han donat cap opció. La millor noticia del dia, però, traspassa qualsevol resultat esportiu. Yeray Álvarez ha tornat a competir, un cop superada la recaiguda de tumor testicular detectada el passat mes de juny.

El central basc ha estat una de les novetats introduïdes per Ziganda en una alineació condicionada pel bon moment d’un Girona que ha sortit amb les idees molt clares. Sense perdre el temps. Només així s’entén l’allau ofensiu al que ha estat sotmès l’Athletic. Potenciat el principal actiu dels blanc-i-vermells en la seva màxima expressió, les centrades, el gol no ha trigat a arribar. Després d’un parell de jugades on el públic de Montilivi s’ha hagut d’aixecar dels seus seients, a la tercera ha anat la vençuda. Una pilota penjada a l’àrea ha acabat amb un clar i innocent penal d’Andoni López –debutant a l’elit- sobre Maffeo que Stuani no ha desaprofitat, celebrant el seu onzè gol del curs i el setè consecutiu davant d’una afició rendida als seus peus. Un cop més, premi a la insistència. Lluny de deixar estabornit al seu rival, els bilbaïns han fet un petit pas endavant, mutant constantment el sistema segons les exigències del guió. Si tocava defensar, 5-3-2. Si l’objectiu era apropar-se a la porteria de Bounou, 3-3-4, amb els carrils ben estirats. Williams ha tingut la primera gran ocasió per restablir la igualada, però el seu xut, llunyà, ha acabat per sobre de la porteria del marroquí.

Mentre els gironins no es veien gaire exigits en tasques defensives, cada cop que Borja García, Portu o l’uruguaià rebien a tres quarts de camp, el perill era imminent. Crescuts, juguen amb la confiança que els permet veure’s, amb orgull, a la zona mitja-alta de la taula. Només cal veure el nivell de Pere Pons i Àlex Granell per adonar-se que les coses van bé, contenint i distribuint com si estiguessin al menjador de casa seva. L’1-0 era un bon negoci per l’Athletic, que ha vist com la fusta ha desviat un espectacular llançament de Pablo Maffeo més enllà de la frontal de l’àrea. En el futbol, com en la vida, fer mèrits no és sinònim d’èxit. I els homes de Ziganda, que s’han passat tota la primera meitat sense generar gairebé res, han desaprofitat dues ocasions que bé haurien pogut valer l’empat, destrossant la superioritat local. La primera, de Williams, ha sortit fregant el pal. La segona, d’Iñigo Martínez, de xilena, ha impactat contra el travesser.

Dotzè gol de l’uruguaià

Amb més ofici del que es podria esperar per la seva condició de debutant, el missatge de Machín al descans estava cantat: mantenir la solidesa, recuperar el més amunt possible, sortir ràpidament al contraatac i finalitzar totes les jugades possibles. O, el que és el mateix, saber tancar el partit, un fet que ha pogut arribar mitjançant l’estratègia: el cop de cap de Stuani, però, ha topat amb el travesser. Ziganda ha intentat sacsejar els seus homes, modificant el seu sistema inicial amb la doble entrada de Susaeta i Aduriz, sent més recognoscibles gràcies a l’habitual 4-2-3-1. Un efecte quedat en res gràcies a un nou gol de l’uruguaià, rematant amb el cap una precisa centrada de Portu i pujant els decibels de Montilivi, que viu en un estat d’eufòria permanent. Amb el descens cada cop més lluny –els 14 punts de marge són la renda més elevada del què portem de curs-, la sisena posició ocupada actualment pel Sevilla, precisament el proper rival del Girona, és a només dos punts. És possible somiar? De moment, contra l’Athletic, sumen una victòria més a la seva col·lecció de records.