CICLISME

El Grand Colombier consagra els eslovens Roglic i Pogacar

Els dos eslovens deixen fora de combat Egan Bernal amb una exhibició

L’etapa reina del Tour de França, amb final a les rampes del Grand Colombier, va viure la consagració dels eslovens Tadej Pogacar (UAE Emirates) i Primoz Roglic (Jumbo Visma). La gran cursa francesa mai l’ha guanyat un esportista de l’est d’Europa, però l’evolució eslovena d’aquest any sembla llesta per inaugurar una nova etapa al ciclisme mundial. Als seus 21 anys, Pogacar sembla tenir pressa per fer-se un lloc entre els grans noms d’aquest esport i sempre que hi ha una etapa important, ataca. I sempre, qui l’acompanya és Roglic, el seu mestre. Malgrat no compartir equip, els dos eslovens no amaguen que s’ajuden. Com si el fet de ser d’una nació petita amb poca tradició els permeti teixir una aliança que ha fet que aquest Tour parli eslovè. Ni els francesos, ni els espanyols o els italians manen al Tour. Aquest any és l’any d’Eslovènia. Només planten cara com poden els colombians, tot i que dos d’ells, el vigent campió Egan Bernal i Nairo Quintana, van treure la bandera blanca al Grand Colombier, i es van acomiadar de les opcions de pujar al podi. Bernal va perdre més de 7 minuts i Quintana, més de 3.

Roglic, fred, intocable, puja els cims amb facilitat. Pogacar, en canvi, és un d’aquells corredors que es fa estimar, ja que mai té por. Anima les etapes, desafia la lògica. I de pas, sembla l’únic corredor per desafiar Roglic al liderat. Si els dos eslovens han anat fent miques els seus rivals, el desenllaç del Tour podria acabar sent una lluita fratricida entre ells, com si fos una tragèdia grega, en què dos companys d’armes acaben enfrontats.

L’exhibició de Pogacar

L’etapa reina entre Lió i el Grand Colombier, de 174 km, tenia tres ports d’alt nivell en els últims 70 km: la Montée de la Selle de Fromentel, el Col de la Biche i, finalment, el Grand Colombier. Un territori ideal per escriure-hi el desenllaç de la cursa. L’etapa va començar amb una escapada amb corredors com Ledanois, Geschke i Trentin, Jesús Herrada, Marco Marcato, Bonifazio Gogl i especialment el francès Pierre Rolland, que va donar-ho tot per intentar salvar l’honor dels amfitrions sense sort. Però al darrere, l’equip de Roglic, el Jumbo, no va permetre que fos el seu dia. Van Aert, George Bennett, Dumoulin i Kuss van posar-se al servei de Roglic per desgastar els adversaris de l’eslovè amb un ritme salvatge que va provocar l’enfonsament de Bernal. L’equip britànic Ineos, que havia vist com un dels seus guanyava set dels últims vuit Tours, va treure la bandera blanca quan el jove colombià va dir prou. Aquest any no han encertat amb la composició de l’equip per al Tour. I han perdut la batalla amb Jumbo.

La feina de l’equip de Roglic la va aprofitar Pogacar, que va ser el més fort en els últims metres i va guanyar la seva segona etapa i es va mantenir viu a la general. Per darrere, només el veterà colombià Rigoberto Urán aguanta una mica, a 1 minut i 34 segons, amb el basc Mikel Landa i el mallorquí Enric Mas aspirant a la tercera posició. I després de la jornada de descans d’avui, encara queden carreteres pels Alps en l’última setmana d’un duel que queda en mans dels eslovens.