Griezmann, la rialla que França necessitava

BarcelonaLa nit del 13 de novembre del 2015 Antoine Griezmann era titular a l’amistós França-Alemanya a l’Stade de France quan el partit es va aturar perquè un grup de terroristes van intentar provocar una carnisseria. Tres islamistes volien entrar a l’estadi i, en no poder fer-ho, van fer esclatar els cinturons amb explosius que portaven a les portes del camp i van provocar un mort. Eren les 21.20 h i els jugadors van amagar-se als vestidors mentre els espectadors baixaven a la gespa per estar més protegits. En arribar al vestidor Griezmann va descobrir que un altre grup de terroristes havia entrat a la sala de concerts Bataclan, on hi havia un concert del grup Eagles of Death Metal. I el futbolista es va quedar glaçat: la seva germana tenia entrades per al concert. “Van ser els pitjors minuts de la meva vida. No contestava les meves trucades. Quan després d’una hora de nervis ella ens va trucar vaig plorar alliberant tensió”, recordava el jugador.

Ahir a l’estadi de Lió la germana de Griezmann, Maud, tres anys més gran que ell, va plorar emocionada en veure els dos gols del germà contra Irlanda. França es va classificar per als quarts de final de la seva Eurocopa malgrat l’ensurt de veure com Irlanda marcava de penal als tres minuts de joc. Però Griezmann, amb dos gols a la segona part, va capgirar del tot el guió del partit i es va convertir en l’heroi d’un país que en necessita, d’herois. “La rialla de Griezmann, el seu caràcter alegre, és una alenada d’aire fresc”, deia Laurent Blanc, campió del món el 1998. La família Griezmann, aquella que tenia dos fills en dos escenaris dels atemptats del novembre, era una família feliç. “Ens calia un partit així, poder recuperar una mica d’optimisme, creure en nosaltres mateixos”, va comentar Griezmann a Lió, precisament la ciutat on no el van voler, ja que era massa menut. Griezmann era aficionat de l’Olympique de Lió de petit, però aquest club va considerar que no tenia físic i no el va fitxar. Així, va acabar a prova, amb 13 anys, al gran rival del Lió, el Saint-Étienne, on el va descobrir un observador de la Reial Societat. Amb 13 anys, doncs, Griezmann va anar a viure a Baiona, al País Basc francès, on residia i estudiava, i travessava la frontera cada dia per entrenar-se. Calia fer-ho per continuar residint en territori francès i no trencar les normes de la FIFA.

“Quan estic enfadat o eufòric parlo en castellà”, es justifica Griezmann per explicar per quina raó crida “Vamos quan marca un gol. Pocs francesos el coneixien quan va debutar a Primera, amb la Reial Societat, però ara és el gran heroi d’un país que al descans del partit contra els irlandesos patia, ja que perdien sense jugar bé. “Cal confiar en l’equip, cal confiar en el país -ja va dir Griezmann abans de l’inici del torneig-. Tots hem patit, ara cal estar units”, va afegir. Griezmann s’ha convertit en la rialla de França, una selecció que jugarà els quarts de final sense Rami ni Kanté, sancionats, i que enyora Pogba. La gran estrella de la Juve va signar una actuació fluixa. “No penseu en els noms, penseu en l’equip”, va demanar Griezmann, protegint el seu company.