FOT-LI POU

Hegemonia tova

En l'idioma de José Mourinho només es pot considerar que un equip és hegemònic a Europa si guanya dues Lligues de Campions seguides. Com que el Barça de Pep Guardiola no ho va aconseguir, l'entrenador més modest de la història del futbol no creu que es pugui parlar d'hegemonia blaugrana.

El seu criteri per valorar la preeminència dels equips de futbol europeus és legítim i respectable però està basat només en els resultats (un clàssic d'aquest tècnic). Només si guanyes prevals, no té importància com ho facis, si el resultat és positiu, ets millor que els altres. No hi estic d'acord. Guanyar catorze de les dinou competicions que un equip ha disputat ja el converteix en preeminent, però el Barça de Guardiola ha estat hegemònic a Europa i al món durant quatre anys per moltes raons que van molt més enllà dels triomfs. La supremacia també es pot aconseguir de moltes altres maneres: amb una manera única de jugar a futbol que generi admiració entre els professionals, amb uns plantejaments tàctics inèdits en el futbol contemporani, amb un estil que provoqui devoció en milions d'aficionats, amb la voluntat de donar oportunitats als futbolistes fets a casa que se les mereixen o amb un comportament educat i respectuós en la majoria d'actes públics, per posar-ne alguns exemples. L'hegemonia no només es basa en la potència de les victòries, en el poder dur de qui té més força o més capacitat d'amenaça gràcies a un pressupost que li permet tenir un arsenal de més qualitat. També està basada en el poder tou de qui és capaç de convertir el seu estil, la seva filosofia, el seu projecte, en un model a imitar. El Barça continua sent hegemònic no només perquè ha guanyat molt, sinó perquè milers d'equips del món sencer volen jugar com el Barça, volen ser com el Barça. Tito Vilanova n'és conscient i per això no només es deixarà la pell perquè el Barça ho guanyi tot, sinó també perquè cada vegada hi hagi més entrenadors, més jugadors, més aficionats que es mirin al mirall amb la voluntat d'assemblar-se tant com puguin a aquest Barça.

De fet, ja el dia de la seva presentació Tito Vilanova va reforçar l'hegemonia del club quan va lamentar que les imatges del dit a l'ull i el calbot els perseguiran per sempre tant a ell com a Mourinho. The only one , en canvi, encara no ha entès que la temporada passada no només va perdre la Supercopa d'Espanya contra el Barça, també va perdre la dignitat com a esportista. Algú hauria d'explicar a l'entrenador del Madrid i, de passada, al seu president, allò que una cosa és vèncer i una altra de molt diferent convèncer.