L'ALTRA MIRADA

Aina Cid i Anna Boada, La parella d’or del rem català

Han aconseguit una medalla de bronze al Mundial a la prova de dos sense timoner

La parella d’or Del rem català / FEDERACIÓ ESPANYOLA DE REM

L’Aina Cid i l’Anna Boada fa relativament poc que són parella esportiva. Als Mundials de rem competeixen en la modalitat de dos sense timoner contra parelles que porten, en alguns casos, més d’una dècada entrenant-se i competint plegades. L’Aina Cid i l’Anna Boada porten menys de tres anys juntes, des de principis del 2014, quan l’Aina, ampostina que s’entrena a Ohio, als Estats Units, va tornar a Catalunya per començar a treballar amb l’Anna Boada, barcelonina que ha fet de Banyoles una segona llar. El Comitè Olímpic Espanyol i la Federació Espanyola de Rem els van proposar començar a entrenar-se juntes per poder aspirar a anar als Jocs Olímpis, i totes dues van canviar de vida i van aconseguir no només arribar-hi sinó plantar-se a la final. Si als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro van aconseguir una històrica sisena posició, cosa que comportava guanyar un diploma olímpic, aquest cap de setmana han guanyat el bronze als Mundials de rem de Plovdiv (Bulgària). L’or va ser per a l’embarcació canadenca, amb un temps de 6:50.670, la plata per a Nova Zelanda (6:52.960) i el bronze per a les catalanes amb un temps de 7:04.600, les més ràpides en els últims 500 metres, per davant d’Itàlia, la Xina i Irlanda.

“Estem treballant bé i els resultats arriben; la temporada està sent molt bona”, admet l’Aina Cid (Amposta, 1994), recordant com aquesta temporada han arribat medalles en les diferents proves de la Copa del Món, com el bronze a Varese (Itàlia) o la plata de Belgrad (Sèrbia). En algunes d’aquestes proves, però, no hi havia els equips de potències com Nova Zelanda o els Estats Units, motiu pel qual les catalanes tenien moltes ganes d’arribar al Mundial de la ciutat de Bulgària, per veure en quin punt es trobaven. I el resultat no podia ser millor: van guanyar la primera medalla de tot el rem espanyol en uns Mundials en els últims 10 anys. Uns anys de sequera trencats per aquestes dues catalanes que ja pensen en el futur.

“Estem just a la meitat del calendari entre els Jocs Olímpics anteriors i el gran objectiu, que són els Jocs de Tòquio del 2020”, admet Cid. Per arribar bé a la cita japonesa caldrà treballar molt durant la temporada vinent, el 2019, però les dues catalanes són optimistes. La vida els ha canviat del tot entre els Jocs Olímpics de Rio i els pròxims, anys en què, a més de començar a guanyar medalles, han acabat els estudis, ja que no han deixat mai d’estudiar. Cid es va llicenciar en ciències de l’esport als Estats Units, on va poder competir a nivell universitari; i Boada va acabar la carrera de medicina a la Universitat de Girona, on s’ha format per ser metge de família en el futur. Han sigut anys de compaginar el rem, la facultat i els gimnasos, però “tot val la pena quan arriben els resultats”. “Anem en la direcció correcta. La diferència amb les favorites és molt gran, però aquesta medalla no és per dir que ens quedem aquí, en volem més”, diu Cid.

“De moment encara no ens hem fet una idea de què significa aquesta medalla. No teníem clar què passaria a la part central de la regata, però hem planejat guardar una mica d’energia per al tram final... i això ens ha donat la medalla”, explica feliç l’Anna Boada (Barcelona, 1992), després de pujar al podi darrere els equips del Canadà i Nova Zelanda. De fet, totes dues sabien que difícilment podrien aspirar a ser primeres veient el nivell dels equips del Canadà o Nova Zelanda, terres de gran tradició en el rem, motiu pel qual opten per un estil metòdic, en què controlen els temps amb paciència, encara que a vegades caiguin fins a la setena o vuitena posició per poder afrontar amb energia el tram final de les curses.

“El final explosiu és la nostra arma secreta. Em sento còmoda en finals així perquè sé que no puc fallar, que cal patir una mica per anar recuperant posicions”, explica Boada.

Etiquetes

Més continguts de