Ho ha vist tot el món

Ja fa temps que molts van decidir viure a la trinxera. I quan vius en una trinxera, tothom que estigui al davant és enemic. Els teus són al teu costat. Així de senzill. Quan vius en una trinxera, tot és un atac. Tot és una ofensa. Tot és una conspiració. No pots lloar l’enemic, no pots reconèixer els seus mèrits. Si guanyen deu ser que han rebut ajudes il·legals. En canvi, si un cop t’ajuden a tu, ho has de negar. La lliga espanyola és plena de gent que viu a la trinxera. I dins dels aficionats i periodistes que segueixen el Barça o el Madrid, la mitjana puja. Tot el món va lloar la gesta del Barça de Luis Enrique, però aquí, molts només volien parlar del col·legiat del partit. Van decidir que no era mèrit del Barça. Van decidir que era un robatori. Viuen a la trinxera.

Seria injust no dir que al barcelonisme també hi ha molta gent que viu a la trinxera i considera que si no va pujar el gol al marcador el dia del Betis és perquè ho va decidir Florentino Pérez. És a dir, hi ha gent que considera que al Barça sempre el roben. Sempre. I si un àrbitre vol perjudicar l’equip tindrà la poca traça de fer-ho amb un gol com aquell. No hi ajuda haver viscut en un estat fins no fa tant sense democràcia. No hi ajuda saber que s’han comprat àrbitres, que s’han comprat. I que s’han donat primes a rivals, que ha passat. Però hi ha una diferència entre tenir memòria i veure fantasmes absolutament cada dia.

Hi ha partits en què pots indignar-te i pensar malament, cert. Però el partit del PSG no seria d’aquests. A la crònica de The Times no hi apareix ni una sola referència al col·legiat. A la de Le Monde, tampoc. A Le Soir, només quan citen Unai Emery. Al Corriere dello Sport passa el mateix. De fet, la premsa francesa va ser molt crítica amb el PSG i va evitar situar el col·legiat alemany al centre del debat. Segons els diaris francesos, el primer penal, sobre Neymar, ho és. I les mans de Mascherano, involuntàries. El dubte és com exagera Suárez en el penal del cinquè gol, que exagera quan nota un contacte, i també un penal sobre Di María. Però prefereixen parlar de futbol. Tot el món va veure un patit preciós. “La remuntada més gran de la història”, segons el Daily Mirror. Però alguns només veien les errades del col·legiat.

I és que, efectivament, va cometre errades. Però mentre a tot el món es parlava de com pot ser de bonic aquest esport, aquí molts preferien remenar el fang. Cal criticar-ho. Però no oblidem que aquesta pràctica, en ocasions, també es dona a casa.