BARCELONAPer senzill, per noble, per generós. Per seguir impulsant el Barça a fregar tots els títols una temporada més i per ser decisiu en la segona Eurocopa consecutiva de la selecció espanyola. Per la seva conducció endimoniada, la seva croqueta màgica sobre la línia de fons, les seves assistències de gol. Per dirigir en silenci, per marcar diferències gairebé sense voler. Per tots aquests motius i molts més, Andrés Iniesta va recollir dijous el trofeu de millor jugador de la UEFA 2011/12, un premi menor que va adquirir importància perquè no se'l van endur ni Messi ni Cristiano Ronaldo. Sempre a l'ombra de les dues grans figures mediàtiques, la discreció i timidesa del manxec del Barça es va imposar. Iniesta és el preferit d'experts, companys i rivals. El crac que cau bé. Però quin és el secret que fa que tothom s'estimi Iniesta? "És difícil establir una escala de mèrits en premis individuals d'un esport col·lectiu. Però és cert que Iniesta troba una unanimitat curiosa en tothom, és difícil trobar algú que te'n parli malament. És l'antiheroi, passa desapercebut i porta acumulant mèrits per guanyar un premi des del 2009", afirma Martí Perarnau, periodista especialitzat en la filosofia de joc blaugrana, que suggereix que potser el contrast que la figura d'Iniesta dóna enmig de dues bèsties golejadores com Messi i Cristiano el va beneficiar. "Ell és el motor del joc, no el pistoler. No està a la llum sempre ni crea tants enemics com potser Messi i Ronaldo".
La debilitat de Rooney
"Oblideu Messi -deia Wayne Rooney després de perdre la final de la Champions contra el Barça a Roma el 2009-. Andrés Iniesta és el millor jugador del món". Des d'aquella temporada, el creixement del de Fuentealbilla ha sigut exponencial. Les lesions han anat pausant inoportunament la seva brutal progressió, però no l'han privat de merèixer elogis d'estrelles com Zidane ("Està a un altre nivell"), rivals com Sergio Ramos ("És un crac dels que ja no en queden"), companys com Puyol ("S'ho mereix moltíssim"), Messi ("Fa temps que està sempre entre els tres o quatre nominats") i esportistes d'altres disciplines com Rafa Nadal ("És un orgull per a l'esport espanyol").
Són especialment els tècnics els que des de fa anys reconeixen públicament la seva admiració cap al manxec. Pep Guardiola el posava d'exemple per als joves del planter blaugrana i un dels responsables del seu creixement futbolístic a La Masia, Albert Benaiges, donava valor a la gran persona que s'amaga darrere la figura de l'Iniesta futbolista. "Per com juga i per com és ell, mereixia un premi així. Se'm va posar la pell de gallina", va confessar als micròfons de La Xarxa. Els seleccionadors Vicente del Bosque i Luis Aragonés també li destaquen la seva humilitat dins el vestidor.
És el mateix argument que va motivar la votació a favor seu del periodista francès Rémi Chevrot, redactor de la publicació especialitzada en futbol internacional Onze Mondial . "Aquest premi individual reconeix a algú que ha fet del bé col·lectiu la seva prioritat". L'italià Alberto Cerruti, de La Gazzetta dello Sport , també elevava Iniesta a la categoria de símbol per la seva influència en el joc del Barça (tot i que a l'ombra de Messi) i de la roja .
És aquesta generositat la que agrada d'Andrés Iniesta, aquesta qualitat especial entregada al servei de l'equip, sense estridències. "En molts sentits, Iniesta simbolitza aquest torneig. És un jugador creatiu, incisiu, amb pilota i sense", va afirmar Andy Roxbuirgh, el director tècnic de la UEFA.
