20/04/2018

Il·lusió atrofiada

2 min
Il·lusió atrofiada

BarcelonaNo és cap disbarat afirmar que el Barça és favorit a la final de Copa. Ho seria contra la immensa majoria de rivals i ho és davant un Sevilla que no és tan sòlid com era fa un parell d’anys en una final que va acabar sent d’infart. Però compte, perquè en una temporada irregular i en què han canviat d’entrenador pel camí els andalusos s’han plantat als quarts de la Champions guanyant a Old Trafford i empatant a Munic, i encara està fresca la repassadeta que li van fer al mateix Barça fa tres setmanes a la Lliga. Sí, aquell dia va canviar tot quan Messi va trepitjar la gespa, però no ens fem cap favor si pensem que el títol està guanyat abans de començar.

Precisament d’això es va queixar ahir Valverde. D’aquest vici de nou ric que ha desenvolupat el barcelonisme -molt més l’entorn que no pas els futbolistes- d’ençà que l’exuberància de títols es va instal·lar al Camp Nou fa una dècada, i que fa que anem a jugar els partits, les eliminatòries i les finals com si fossin bufar i fer ampolles. No compro l’argument del tècnic per explicar el que va passar a Roma, perquè encara ara penso que s’ha de fer tot rematadament malament perquè un rival inferior t’aixequi un 4 a 1, però sí que comparteixo l’intent de donar valor al que guanyi l’equip.

Amb tot el respecte, el Sevilla no és l’Alabès, el rival de l’any passat. Però, a la vista de les dificultats que ha tingut el club per vendre les entrades per a la final, i ja en ple debat sobre si un doblet fa prou bona una temporada, tinc la impressió que tots plegats ja comptem el títol. I em costa d’entendre aquesta tendència, que ja ve d’uns anys enrere, de descomptar títols en lloc de sumar-los. I encara em posa de més mala llet que tot plegat ens deixi mal regust si el Madrid acaba guanyant la Champions.

Si la conclusió és aquesta, deixem-ho. No val la pena participar a la resta de competicions. Juguem només la Champions i, si ens eliminen, dediquem la temporada exclusivament a resar perquè el Madrid no l’acabi guanyant. Si el debat estigués centrat en el valor que donem a un curs en què, tot i aixecar títols, ens hem avorrit força, parlem-ne. Aquesta sí que em sembla una discussió que ens servirà per treure conclusions sobre si s’han de canviar coses de cara al futur. Però em nego a fer l’anàlisi de la temporada en funció de si l’etern rival s’endú la joguina que voldríem tenir nosaltres, perquè tenim tantes Lligues i Copes que ja no ens fan cap il·lusió. I, en tot cas, abans de fer el debat, potser que les guanyem.

stats