Imperdonable

BarcelonaQuan pots dependre de tu mateix per guanyar la Lliga no pots fer el que va fer ahir el Barça: un joc de despropòsits absolut. Es va fallar en la idea i en l’execució. Va fallar Luis Enrique i van fallar els jugadors. Menció especial per a Neymar, que es va autoexpulsar i va deixar l’equip amb un jugador menys quan més ofegat anava. Que l’arbitratge de Gil Manzano no serveixi d’excusa a ningú: el Barça va llençar la Lliga tot sol.

El Madrid havia posat en safata el lideratge. Era el dia per no fallar. El dia esperat des de feia setmanes. La nit perquè els cracs donessin un cop d’autoritat. Però ni cracs, ni secundaris, ni ningú. El duel de la Rosaleda va ser un desastre. El missatge inicial de Luis Enrique amb l’alineació ja no va ser el d’un equip que vol desesperadament la Lliga. Soc partidari de les rotacions, comparteixo la idea de l’asturià de comptar amb tots els jugadors per arribar amb forces al final de temporada, però ahir -com altres partits enguany- l’excés de canvis va penalitzar moltíssim. Massa cares noves de cop. Sobretot pel centre. ¿Denis Suárez va jugar? ¿Té sang a les venes, André Gomes? Per què juga tots els minuts Iniesta contra el Sevilla i ahir comença a la banqueta? Amb el 3 a 0 contra els andalusos, l’asturià va canviar Rakitic, que ahir es perdia el partit per sanció, en lloc de donar descans al manxec i fer-lo sortir d’inici contra el Màlaga. El Barça no es pot permetre el luxe, en aquests moments, amb l’autoestima que tenen, de sortir amb Denis i André com a titulars, com a encarregats de portar la batuta. Ara mateix són futbolistes plans i intranscendents. Deixar fora alhora Rakitic, Iniesta i Sergi Roberto és una temeritat en aquest Barça.

Ara bé, tot i que es pot carregar contra Luis Enrique, aquest equip, tot i Mathieu, tot i Denis, tot i André, hauria de tenir prou arguments per superar el Màlaga. Però és una història que hem vist repetida moltes vegades enguany: Dépor, Alabès, Betis, Màlaga a casa... Potser és una qüestió mental. La Lliga es perd amb els de baix, quan costa més motivar-se. I quan t’hi vols posar, ja no hi ets a temps. I d’això també en tenen culpa tant el cos tècnic com els futbolistes. Imperdonable.